En ple mes d'agost, el PSM ha encès el foc, encara que en veure com creixien les flames ha intentat apagar-lo. Dit amb paraules planeres: després d'anunciar que reclamarà a Brussel·les el dret a l'autodeterminació, Mateu Morro s'ha apressat a assenyalar que «això no s'ha d'entendre com una opció de separació». Rellamps, idò com? Per a perdre el temps, val més quedar-se a casa i arreplegar les ametles abans que caiguin quatre gotes i les facin malbé. El cas del PSM és força preocupant ja que perd la identitat a degoteig, com un odre foradat perd el seu contingut. D'ençà que comparteix el poder, el poder li agrada d'allò més. Tanmateix, els seus dirigents s'adonen que el poder desgasta força, sobretot si els propis aliats procuren que sigui així. Francesc Antich, ara mateix, representa un segment important de l'esquerra nacionalista, cal pensar que gràcies a les bones relacions que manté amb Pasqual Maragall i a la bona feina de Pere Fullana. A parer dels babaus, l'única diferència que hi ha entre Antich i Darder, és que a aquest l'afusellaren i el president encara és viu. Tanmateix l'opinió pública els posa en el mateix sac, de manera que l'algaidí gaudeix d'un prestigi que no s'ha guanyat. Ara per ara, la gent s'ha oblidat que Antich és el subordinat de Rodríguez Zapatero i el superior de Ramón Torres, i se'l situa en una línia de pensament rigorosa, compartint protagonisme amb un Gabriel Alomar o amb un Oliver Domenge. El PSM n'és conscient d'això, i la cúpula es mossega les ungles de ràbia, perquè sap que fóra de mal gust disparar l'artilleria contra el seu aliat. D'altra banda, UM governa Mallorca i està consolidant una opció de centre-dreta que el PSM reivindicava d'ençà que va decidir afegir a les seves sigles tradicionals el guió i les lletres NM (Nacionalistes de Mallorca). D'aquesta manera, el PSM no pot créixer ni cap a l'esquerra, bloquejada pel PSOE, ni cap a la dreta, controlada per UM. Li quedava la utopia, però fins i tot la utopia la hi disputen. Allò que no podien preveure els Morro i companyia, és que la joventut els faria botifarra i que Esquerra Republicana, en vista de com estan les coses, es plantejaria la conveniència d'aterrar a terres mallorquines per espipellar un milenar de vots. En realitat, al PSM, després d'haver badat com un espantall, sols li quedava l'opció de veure qui la diu més grossa, si més no per a no perdre dos seguidors incondicionals de la poètica política com són Demetri Peña i Cecili Buele. Aleshores va sorgir la idea de reclamar, a Brussel·les, el dret de l'autodeterminació per a Balears. Esperava, amb aquesta boutade, aixecar l'ànim del seu electorat, cosa que no ha aconseguit. En realitat, les bases, s'han demanat si el senyor Sampol ha repartit entre els seus més patxaran casolà del que el sentit comú recomana, i la cúpula ha optat per desplaçar-se a Brussel·les com hauria decidit embarcar-se a fer el calamar. Ningú, entre la gent que estima el país, descomptant Buele que ja s'ha tret el bitllet per viatjar, fa una lectura positiva d'aquesta acció d'entreteniment dels nacionalistes. Què volen aconseguir els Morro, Sampol i companyia a Brussel·les? Quatre visques i quatre muires i sopar de franc? Possiblement s'ho han plantejat com una costellada. Qui ens ho nega tot "i bé que ho saben ells!", des de l'autodeterminació fins al dret d'ésser un poble amb cara i ulls, és el govern de Madrid. Així, que més que perdre el temps d'excursió per Brussel·les, els convendria reclamar el respecte per a la nostra comunitat a Aznar i Zapatero. I per això no cal llogar un autocar i fer voltes per Europa com si fossin abonats de l'Inserso. Antich i Matas tenen casa entre nosaltres. I ells són els interlocutors més vàlids per a parlar de federalisme, d'autodeterminació i de totes aquestes coses que afecten a la recuperació de la dignitat col·lectiva.