Molta destinació turística en decliu, però qui té més de dos metres quadrats presumptament habitables i lliures a casa "«espai vital» en diria qualcú" els veu aterridorament plens de convidats en aquesta època de l'any. «Habitable» i «lliure» són dos conceptes elàstics, subjectius; a més d'explicar a la Península el fet diferencial, potser també hauríem de difondre què entenem aquí per «lliure» i «habitable». «És que ets un catxondo...», riuen en haver desfet les maletes, just després que hagis maleït els ossos de la mare que va fer les platges i el clima i l'entorno incomparable en què et mous, «passa un bon dia de feina». Es veu que quan un és de vacances convidat a la casa d'un conegut mallorquí els insults "«sangonera!»" sonen diferents; ningú no es dóna per al·ludit quan espera sortir de casa per agafar el tren de Sóller, el tramvia i la golondrina fins a sa Calobra "«no sé com podeu viure rodejats de guiris», diuen després d'explicar-te tot el sol que han pres, la paella que s'han entaferrat i com de bons són els gelats en aquella terrasseta, just quan arribes a casa de la feina i cerques a la gelera una cervesa que ja no existeix. La disposició de l'aborigen passa per diverses fases "és el cicle vital", depenent de l'experiència. En la primera fase "el primer i el segon any de viure fora de casa dels pares", l'individu és hospitalari i atent; el matí surt a primera hora a comprar ensaïmades i fins i tot suca taronges per als col·legues forans "no tenen perquè ser forasters. En aquesta etapa s'intenta apuntar a totes les excursions possibles per fer de cicerone i gaudir del paisatge i dels crits de plaer dels visitants en veure el paisatge. En la segona etapa, a aquest turoperator amateur li importa un rave el que facin els convidats; fins i tot planeja la jornada per trobar-se el menys possible amb els okupes. Si es dóna el cas, és capaç fins i tot de disfressar-se de moble o romandre hores amagat en l'habitació intentant alenar el més baixet possible per passar desapercebut. La tercera fase "la més madura" implica mentir com un ministre, una cintura de davanter brasiler i més barra que els candidats a assaltar ca seva. Inventa legions de parents imaginaris a l'Argentina o al Nepal, la visita dels quals "tots en bloc: no hi ha pietat quan es tracta de salvaguardar la intimitat" coincidirà sempre amb les dates de les vacances dels candidats a estiuejar de gorra. En senyal de desgreuge, sentint-se culpable, els envia un camallot.