És a punt de ser declarat patrimoni oral de la Humanitat el famós «sí-sí» del batle de Palma, l'olotí señor don Juan Fageda, com a paradoxal anunci d'incompliment de promesa. Els acudits que se n'han fet no han tengut fortuna, perquè tots estan molt per davall de la fenomenal realitat que pretenen satiritzar. Convertir en señor don Juan Fageda en personatge d'acudit o de caricatura no és una tasca a l'abast de ningú que servidor conegui: ell ho supera tot d'un sol tall. Perquè, fixau-vos-hi, ni fins i tot els malnoms "míster Sisí, Sisí batle, etc." no han arrelat: com pot arrelar una caricatura carinyosa, filla de la bonhomia, en la pell més geològica? Si de cas, han tengut una mica d'èxit les noves dites populars «entrar nerviós i sortir assossegat, com en Fageda», o «arribar pobre i anar-se'n assossegat, com etc.», o «aquest està més assossegat que, etc.». Però tampoc. Ell, la seva realitat, amb l'ajuda d'alguns dels seus apòstols, deixa darrere tot de terra cremada.

La ciutat no va, la ciutat de Fageda és un femer ple de renou, sí-sí, la ciutat, amb ell, Sisí, ha baixat del primer lloc al vint-i-cinc en el rànquing de les ciutats pel bon viure "o el mal viure" que hi fa. És un clamor, és el comentari a l'entrada de les cases "«Què porem fer més?»", no es pot dormir i la Policia de Fageda-Sierra-Mut continua prometent que, en poder, enviaran una patrulla per acabar amb el renou "la patrulla arriba, si arriba, els gamberros veuen el cotxe d'una hora lluny, callen, la patrulla passa, aquí no passa res, els gamberros continuen, sí-sí, Sísí", i cada dia la cosa està pitjor, ah, i per què feren canvis a la cúpula policial? Deixa-ho anar, sí-sí, Sisí, tan assossegat, tan bon-ben assossegat...

I, en aquest infern sense retorn, Déu misericordiós, per què ens castigau amb el foc apocalíptic d'una oposició de lúgubre ineptitud? Estau segur, Senyor, que no us heu equivocat de ciutat, estau segur que som nosaltres els que ens mereixem aquest govern i, sobretot, aquesta oposició feta d'ànneres mudes, que mengen la ració que els pertoca i ja no saben fer dues passes seguides? Meam, Senyor, repassau bé els vostres fitxers: Ens tocava a nosaltres, aquesta oposició? O heu decidit, per raons inescrutables, sotmetre'ns a proves d'Antic Testament? El que sigui, Senyor, que acabi aviat: els teus serfs estan exhausts, i si fas el beneit, et pots quedar sense serfs. Tu mateix.