En l'era de la informació i de les tecnologies, qualsevol aproximació a la realitat des de la manca de dades ens pot col·locar en una més que evident situació de mentida, d'acientifisme o simplement d'indocumentació. No vol ser això una lloança a l'allau de dades que caracteritza l'avui/aquí, com tampoc una apologètica fe cega en la quantitat d'estadística que pugui acompanyar/maquillar la intenció dels qui, massa sovint, intenten vendre la cabra. Però convindreu que la quantitat/qualitat d'informació que acompanyi la declaració d'un/a líder d'algun dels sectors que protagonitzen el dia a dia en aquest poultry econòmic que habitem s'esdevé un dels indicadors més vàlids per mesurar el grau de maduresa o d'immaduresa democràtica de la nostra quasi societat. Passem als exemples: a) el president de la patronal Associació Espanyola de Companyies Aèries (Aeca), Felipe Navío, declara als mitjans que «des de l'inici de la vaga hem resgistrat descensos d'ocupació a les nostres operacions amb destinació a les Balears d'entre el 5 i el 10 per cent, tant en vols regulars com en xàrters» i afegeix que «això no es produeix en altres destinacions» i que és «símptoma que la cosa no va bé»; b) el portaveu de l'Associació de Defensa de Llevant, Mariano Servera, declara als mitjans que aquesta entitat més les associacions de Propietaris de Finques Rústiques, s'Alou i de Defensa de Tramuntana «representen el 95 per cent dels pagesos i propietaris afectats». Són dades que, en les informacions, es donen per bones així, a l'engròs, i prou. Mai no van acompanyades dels detalls que permetin notificar-ne una mínima validesa. El nostre conformisme és analfabet i subdesenvolupat democràticament i informativa. I els nostres mitjans, maners altaveus, hi professen una submissió que justifica per si sola una Sindicatura de Greuges.