La calor ha trastocat les dites. Ja no hem d'esperar a sant Joan o a sant Pere per enrevoltar la figuera. Fa molts de dies que els ocells i algun cristià mengen figues flors. Tenc amics, com en Biel Majoral, que en saben molt, de figueres. En Biel en coneix la varietat fins i tot els mesos d'hivern, quan no tenen figues ni fulles. Li vaig demanar com les distingia i me va contestar que per la fesomia. Els meus coneixements són, naturalment, més modests, però me fa pena que la majoria de la gent hagi empobrit la seva cultura rural fins al punt de pensar que només hi ha dues varietats de figues: les blanques i les negres. De ben nin, jo ja sabia que en acabar l'escola, a cals meus padrins, a foravila, podia menjar figues flors, de les anomenades Roges, de la figuera de davant les cases o de la de l'hort. Si algun any no en tenien, sempre podia anar a un altre tros per mirar de trobar-ne a una figuera Aubacona. No eren tan bones, però eren igual de primerenques. Bé, això de bones és una opinió: a Artà hi ha gent que troben millors les Aubacones que les Roges. Aquestes figueres, perquè fan dues florides que maduren a principis i a finals d'estiu, tècnicament s'anomenen bíferes (i a València bacoreres, d'Al-bacor, que en àrab significa primerenc). He sabut que a fora de Mallorca se'n cultiven més varietats; les que a la península anomenen Breva en són una, per bé que de més baixa qualitat que les nostres, i a València n'hi ha de blanques, com una que s'anomena Moscatell.
Quan s'acabava l'estiu, arribaven totes les altres varietats. De ca nostra només record les Paratjals i les Martinenques, a més de les que donàvem als porcs. He llegit que les figueres Paratjals també fan figues primerenques, però la nostra no en va fer mai. Les Martinenques venien una mica més tard i, si plovia, s'obrien abans de ser madures; això solia passar quan l'arbre ja havia perdut moltes fulles, i les figues pareixien flors de color vermell carminat.
Ara visc en un lloc on hi ha dues figueres Bordissot blanca. Tenen les figues bones, però m'han dit que són les millors per assecar i fer-ne acops. Els acops són el resultat d'obrir-les pel cul, assecar-les al sol i acopar-les de dues en dues per l'obertura. Diuen que els acops fets amb figues Bordissot blanca són els més humils al gust. També tenc dues figueres Hivernenques i una Coll de dama. A les Hivernenques, la gent les anomena De la senyora, però els entesos diuen que són dues varietats diferents. I també hi ha una figuereta borda, que enguany m'empeltaren de Breva el matí de sant Joan, que és quan toca. En saber que no m'havien posat mudes de figuera Roja, me'n vaig anar escapat a cercar-ne i jo mateix les hi vaig posar. Veurem quines aferraran. De figueres, no en som gaire bon empeltador, de manera que per ventura només aferraran les mudes forasteres. I això, com ja deu haver comprovat el lector, no me fuig del cap.
