De figues i figueres

La calor ha trastocat les dites. Ja no hem d'esperar a sant Joan o a sant Pere per enrevoltar la figuera. Fa molts de dies que els ocells i algun cristià mengen figues flors. Tenc amics, com en Biel Majoral, que en saben molt, de figueres. En Biel en coneix la varietat fins i tot els mesos d'hivern, quan no tenen figues ni fulles. Li vaig demanar com les distingia i me va contestar que per la fesomia. Els meus coneixements són, naturalment, més modests, però me fa pena que la majoria de la gent hagi empobrit la seva cultura rural fins al punt de pensar que només hi ha dues varietats de figues: les blanques i les negres. De ben nin, jo ja sabia que en acabar l'escola, a cals meus padrins, a foravila, podia menjar figues flors, de les anomenades Roges, de la figuera de davant les cases o de la de l'hort. Si algun any no en tenien, sempre podia anar a un altre tros per mirar de trobar-ne a una figuera Aubacona. No eren tan bones, però eren igual de primerenques. Bé, això de bones és una opinió: a Artà hi ha gent que troben millors les Aubacones que les Roges. Aquestes figueres, perquè fan dues florides que maduren a principis i a finals d'estiu, tècnicament s'anomenen bíferes (i a València bacoreres, d'Al-bacor, que en àrab significa primerenc). He sabut que a fora de Mallorca se'n cultiven més varietats; les que a la península anomenen Breva en són una, per bé que de més baixa qualitat que les nostres, i a València n'hi ha de blanques, com una que s'anomena Moscatell.