El govern de Lituània, petit estat bàltic de tres milions i busques d'habitants, podria ser el primer a caure per diferències sobre si s'han d'acceptar com a inevitables les exigències de la globalització i el mercat lliure. El primer ministre lituà acaba de dimitir després que els seus aliats d'esquerres retirassin el seu suport: no estan d'acord que es redueixin els imposts i es privatitzin les grans empreses estatals, i demanen qui exigeix que es prenguin aquestes passes. Els dubtes que s'han expressat en distintes parts de l'est europeu en les darreres setmanes sobre si la fórmula europea condueix als beneficis que se suposa que un govern deu cercar, apunten a un contracorrent europea. I Lituània, perquè no, podria ser el punt de partida d'un debat més extens: és el punt de trobada entre els interessos dels grans conglomerats russos i les multinacionals europees. Sembla que allà més que enlloc, els ciutadans poden veure clarament que el nou ordre econòmic els exclou i com s'ha de combatre.