Quan encara érem tendres a la professió periodística, un bon amic xilè, escriptor i director de cinema, en Patricio Guzmán, em deia a una entrevista del diari «Pueblo»: «Acab d'arribar a Espanya i, a primera vista, el que més em diverteix és trobar-me amb persones de dretes que em semblen d'esquerres i amb esquerrans tan dogmàtics que em semblen de la dreta més recalcitrant i retrògrada». Aleshores, Patricio Guzmán, Jorge Díaz i Antonio Skarmeta, els tres xilens més importants que he conegut en els últims 30 anys, tots tres artistes de primera categoria internacional i contraris a Pinochet, vivien a Madrid i lluitaven, com nosaltres, per les causes que estan per damunt dels reis i de les repúbliques, de les dretes i de les esquerres, de les nacions i dels nacionalismes, o sia, per les causes essencials de l'home...