Al dia cinc de juny, li ha tocat ser el dia del Medi Ambient, com li hagués pogut tocar ser el dia de la sargantana o el del cranc vermell. Tant és, el que realment importa és tenir «el dia de» perquè la nostra consciència es quedi tranquil·la, per tenir un dia a l'any en què es parli del que s'ha de fer per tenir més cura de les coses que ens envolten.

I un cop ha passat «el dia de», en aquesta ocasió el dia del Medi Ambient, tot tornarà a la normalitat. Els encimentadors exigiran el «seu dret» a seguir encimentant a qualsevol indret, perquè per qualque cosa són els dinamitzadors de la societat i de l'economia. Què faríem nosaltres sense ells? I els veïnats, «com a mínim, haurien d'entendre la posició de l'empresa», en referència al cas de Son Quint. No faltaria més, no podem fer altrament! Com no hem de ser comprensius i permetre que en nom del seu benefici es carreguin un espai natural?

L'Ajuntament, que probablement també demana comprensió, seguirà amb la seva política d'amparar els «incompresos», transgressors de la legalitat en sòl rústic, i fomentar d'aquesta manera que més gent se sumi a la cursa de construir-se la caseta-xalet en sòl rústic.

Els fabricants de cotxes, amb els quals també hem de ser comprensius, els faran cada cop més potents, més contaminants, perquè si no tens un cotxe que et dugui a la fi del món... (i cada vegada, massa vegades, la metàfora es converteix en cruel realitat).

Les deixalles contaminants seguiran la seva inexorable destrucció de l'ecosistema dels rius i dels mars.
En definitiva, la fal·làcia del «dia de» no servirà per a res, únicament perquè les administracions, o més aviat els seus representants, es puguin fer qualque foto, o per amollar un caramull de bons propòsits que mai no es fan realitat.