Posar fi al paisatge de grues és un dels principals reptes que tenen plantejats el Govern balear i els consells insulars. El problema no és menor i no accepta solució fàcil ni simplista. No obstant això, torna a presentar-se en un context de llarguíssima precampanya electoral amb la vista posada en la primavera i l'estiu del 2003. S'ha de reconèixer, i es reconeix, que una aturada o una racionalització de la construcció no respon ja només a la necessitat de preservar paisatges d'especial interès. La saturació que pateixen les Balears ha generalitzat l'abast del problema. D'altra banda, les successives mesures que s'han pres en aquest sentit obliguen ara a lluitar amb el bou del sòl urbà i amb les conseqüències econòmiques que tendria qualsevol mena d'intervenció sobre ell. D'altra banda, sobre l'objectiu hi pesen condicionants de caire sociolaboral i competencial. El panorama no pot ser més inquietant. A mesura que es pren consciència de la necessitat de frenar el procés de construcció, també es pren consciència dels entrebancs existents. Serà necessària molta de serenor i sobrarà tota la demagògia del món per trobar el camí de sortida a aquest laberint. I el temps no és un factor que sobri per a aquesta tasca. A més, s'ha de tenir en compte que els ciutadans estan molt desenganats després dels anuncis de tants d'«stops» definitius, que en un període de temps molt curt, s'han revelat absolutament insuficients. Els ajuntaments, pel seu costat, defensen una important font d'ingressos per a les seves arques. És dubtós que vulguin canviar de posició si no se'ls ofereixen alternatives. Cal, doncs, ara més que mai, un gran pacte social sobre el territori i cal, també, ara més que mai un Govern responsable capaç d'assumir l'erosió política derivada de prendre mesures valentes. La temptació de presentar Unió Mallorquina com l'enemic és massa fàcil, però els nacionalistes de centre també han d'entendre que el temps de les solucions cosmètiques s'ha esgotat. Al llarg de les properes setmanes es tornarà a parlar molt d'aquesta qüestió tan important. Esperem que tothom sàpiga estar a l'alçada de les circumstàncies.