Deu anys, dotze quan acabi aquest mandat, com a batle de Palma no deixen cap mena de dubte. El nom de Joan Fageda anirà associat al d'una època de la ciutat, on viu més de la meitat de la població de Mallorca i que absorbeix la immensa majoria de l'activat econòmica i social de l'Illa. Tot balanç d'una època du aparellades llums i ombres, i adjudicar la part que correspon a cadascuna ha de menester la perspectiva que atorguen el pas dels anys. Fageda conduí el PP al govern de l'Ajuntament després de l'esgotament del projecte polític anterior. El veredicte dels ciutadans en les successives convocatòries electorals li ha estat favorable, encara que pels pèls i amb intervenció dels tribunals la darrera vegada. Pot existir la temptació fàcil d'emetre judicis només a partir de determinats que, per importants, no ho acaben d'explicar. La gestió cultural, per exemple, no es pot reduir a l'exposició de Lladró i a l'Arruixada. De tota manera, el creixement desordenat de la ciutat i una certa sensació de pèrdua de qualitat de vida pesarà molt a l'hora de fer un balanç dels mandats del batle Fageda. Si algun retret fonamental se li pot fer, és l'atonia ciutadania, la desmobilització i desinterès per la vida pública que palesaren les darreres eleccions. A Palma més del cinquanta per cent dels votants optaren per l'abstenció. És una responsabilitat compartida proporcionalment amb l'oposició però que explica moltes d'altres qüestions de la vida ciutadana. En el capítol positiu, no hi cap dubte que Joan Fageda ha sabut durant molts anys connectar amb capes amplíssimes de la població de la ciutat.
• Estabilitat L'informe econòmic de Sa Nostra reflecteix una situació d'estabilitat, que coincedeix amb altres estudis publicats fins al moment. No és dolent que s'aturi el creixement de l'afluència turística. No obstant això, sí que s'han s'assenyalar com un fracàs de la política turística no haver avançat cap a la desestacionalització. L'objectiu no és fàcil d'assolir, però es una assignatura pendent des de fa massa anys.
