Mentre llegia, sencera i sense rectificacions posteriors, l'entrevista de na Sanjuana Martínez amb Xavier Arzalluz a la revista mexicana Proceso, el meu cap, el meu cor i la meva taula, on cada dia escric i dibuix, s'omplien de primeres planes i fotografies a tot color d'un heroi nostre, nacional, que es diu Falaguer i que em té embadalits els tres presidents més presidents del meu entorn, o sia, el de Cort, el del Consolat de la Mar i la del Palau Reial, Fageda, Antich i Munar. Això i el manifest patriòtic que ens posava un cavall de raça autòctona com a símbol d'identitat nacional, m'indueix a pensar que en tenim aquí, de nacionals, que creuen més en el cavall d'en Calígula, que fou cònsol d'un imperi com en Tummy Bestard, que en els muls de n'Aznar o de n'Arzalluz... que no arribaren a tant.