Ja fa uns quants anys que som usuari habitual dels autobusos de l'Ajuntament de Ciutat, el que, al meu entendre, m'autoritza una miqueta a dir-hi la meva, pronunciar-me, que sona més solemne. I si en som freqüent passatger, no és per gust exactament que, algunes hores del dia, entre els guiris l'estiu, i els de la tercera edat a l'hivern, utilitzar-los és i representa un vertader exercici de masoquistes consumats. I més si topes amb el conductoret jovenetlo i nerviós, amb el peu feixuc a les frenades i arrencades, o amb un vehicle «Pegaso» de l'any de la picor renouer i brut, vibrador que sembla que estàs assegut a una d'aquelles butaques de massatges de l'espinada, ple per tot arreu de pintades tipus «Cristián "coret" Vanessa» escrit amb «Típex» perquè duri més, i seients de fusta llenegadissa cap endavant a cada frenada del Fitipaldi de torn. D'aquest servei municipal se'n pot parlar fins a demà, tant a favor com en contra.
Això d'arribar a la conclusió que t'has de moure amb els serveis públics ve quan, a força d'embussos de trànsit, que et baldin a multes, fer voltes i voltes i no poder aparcar, trobar el vidre de la intermitència romput i sense cap tarjetona que et digui: vostè perdoni, ha estat sense voler, la meva assegurança és tal, trobar els aparcaments públics amb «ocupado», etc., envies a fer moltes garbes de putes el cotxe, i au, venga el bus.
He de reconvenir que, una vegada que li has agafat el llis, saps a quines parades l'has d'esperar i a quines no perquè, segons l'hora és missió més impossible que les d'en Tom Cruise, les combinacions que són possibles i les que no importa que ho intentis perquè existeixen però estan descoordinades i hi perdràs tot el matí, una vegada que la teva pituïtària i les vísceres s'han acostumades a tot tipus d'aromes salvatges del Carib per transpiracions naturals del cos humà mancat d'higiene, o carregat de perfums i colònies de la més desgraciada fragància (i recordau que l'ésser humà té capacitat d'acostumar-se a qualsevol cosa), aleshores és una solució, perquè, davalles del bus i ja has acabat tots els problemes d'aparcament, d'ORA i de guàrdies que a l'hora d'escriure al bloquet de multes, són més feiners que els dimonis boiets, i de la grosseria i els nervis dels conductors aquells, que com que van de Burberrys, corbata de seda i cotxe de quatre o cinc quilos i no es lleven les ulleres de sol de marca ni per anar a pixar, idò tot és seu. I potser ho sia seu, tot. O potser el notari en sàpiga més que ells del seu vehicle, del seu iot, del seu xalet al Pont d'Inca Nou.
Bé, ho venia a dir perquè, si topes amb un conductor descansat i amable (n'hi ha algun), un bus en condicions (els articulats solen tenir la suspensió o els amortidors molt durs o avariats, no ho sé, però a qualsevol clotet et posen el ventrell per corbata) i aconsegueixes seure perquè has après a quines parades l'has d'esperar i a quines no, et pots traslladar d'un lloc a l'altre de Ciutat amb certa comoditat i, sobretot, alliberat de l'esclavatge del trànsit.
I dues coses més per acabar avui: consider que el preu de l'autobús pels no residents de Palma és abusiu. 175 pts. el trajecte per curt que sia, em sembla exagerat. Si s'ho pensassin bé, els vellets que vénen a l'hivern i s'hostatgen a qualque hotel de Can Pastilla, un taxi entre quatre o cinc quasi els sortiria més barat. O més o menys. I no he pogut deixar de pensar: això és una «ecotaxa» i no la que enmig de tant rebombori i protestes vol posar en marxa el Govern Balear! I després un comentari als nous vehicles, els del «algo se mueve...», sí, són nous, suaus, sembla que van automàtics de marxes, doncs no es nota l'estirada entre primera, segona, tercera..., potser han triat els conductors més destres per conduir-los, la superfície interior és uniforme, sense escalons, que pels minusvàlids els deu anar una seda, però, han reduït seients i els pocs que hi ha els han estret més, de manera que si et toca seure devora un obès o obesa, ja has begut oli... Amb una paraula, la felicitat no pot ser mai completa.
