A l'altura d'on estan les coses en aquest món, és comprensible que esdevenguin egoismes entre les persones.
Però amb l'avançat coneixement tecnològic que hi ha, les propostes tecnològiques, etc. i que de cada vegada n'esdevenen de noves, es fa difícil assumir que mentre hi ha gent que rep la millor educació del món, n'hi ha d'altre que es veu obligada a cercar per les escombraries de les grans ciutats per poder sobreviure un dia més, puguin ser compatibles per assolir amb les mateixes facilitats aquestes tecnologies.

A més, a causa del progrés, aquest món està de cada vegada més deteriorat, diguem físicament pel medi ambient, i moralment, que vendríem a ser nosaltres, també anam aferrats cap al mal camí per sobreviure com a espècie, i mentres uns fan servir els coneixements adquirits per ajudar que això no passi, la gran majoria de la humanitat és, i de cada vegada més, egoista i destructora.

En el meu punt de vista, quan el món estigui fet un veritable desastre, després reaccionarem, però ja serà massa tard, i com probablement a nosaltres no ens toqui viure aquest esmentat moment, hem d'intentar evitar-ho educant les noves generacions de tal manera que ells ho comencin a evitar des del mateix moment en què poden reflexionar per si mateixos.