Aviat Congrés i Senat hauran de decidir si accepten les modificacions de la Llei d'estrangeria que proposa el PP. Si són acceptades tindrem una llei vulneradora de drets fonamentals.
Fins ara els tribunals han entès que existeix un grup de drets: a la vida, llibertat religiosa, d'associació... Són els anomenats drets fonamentals que la Constitució reconeix a tota persona, pel fet de ser-ho, amb independència de la seva nacionalitat.
Amb les reformes proposades pretenen desposseir els estrangers en situació irregular de drets com el de reunió, associació, lliure sindicació, educació de naturalesa no obligatòria i vaga.
El legislador ja va intentar limitar els drets d'associació i reunió a la Llei d'estrangeria de 1985. Va haver de ser el Tribunal Constitucional qui, resolent el recurs, aclarís que es tractava de drets inherents a la persona, a tota persona.
Si la funció principal dels parlamentaris és elaborar lleis ¿per què els permetem que ho facin tant malament? ¿Per què actuen com si desconeguessin l'actual marc constitucional? ¿Com hi ha juristes que col·laboren en l'elaboració de propostes que saben perfectament que són inconstitucionals?
