Estratègia popular

Quan el part-time cap de l'oposició balear vol fiscalitzar les accions del Govern autonòmic, que no autònom, demostra la talla política que gasta i, de retruc, el respecte que mereix al Govern central la configuració estatal, tantes vegades elevada a grau de dogma. La postura fèrria de Matas entorn de les dessaladores és un exemple més que gràfic del que significa per ell "i qui sap si també per a la resta dels militants del PP balear que dirigeix amb tan poca mà esquerra, què volíeu" l'Estat de les autonomies contemplat en la Constitució.

El ministre diu que vol que «les inversions necessàries per a les Balears es materialitzin». Definiu «necessàries». Per a què? Per a qui? La utilització de la posició de força que fa Matas sembla motivada només per la síndrome del príncep destronat. Només la lleialtat institucional, tan demanada, proclamada i derogada per uns i altres en aquests darrers mesos, pot desengalavernar un problema, latent a hores d'ara, que tornarà a ser dramàtic quan arribin els mesos de sobreocupació, sobreexplotació i desabastiment. Després vendran les corregudes, els gestos magnànims del ministre, les inversions de darrera hora. Propaganda. La població illenca estarà agraïda, tanta sort que ens queda l'expresident, què seria de nosaltres sense Jaume Matas.