Una major exigència en el grau de coneixement del català per a l'accés a la funció pública era una passa que s'havia de fer des del naixement de la nostra autonomia. Encara que alguns la voldran entendre com a resultat de la pressió nacionalista, aquesta era exigida simplement per la coherència. L'Estatut va ser aprovat enmig d'un gran consens de les forces polítiques. El nostre text fonamental determina l'oficialitat de la nostra llengua. En qualsevol país resulta inconcebible que els servidors civils, que és com els anglosaxons denominen els funcionaris, no siguin capaços de demostrar una competència lingüística proporcional a la de la responsabilitat que ostenten. A les Balears, en canvi, es pot ocupar una plaça a l'administració sense pronunciar una sola paraula en català. Ja no parlem d'escriure'l. Per ventura, en els moments fundacionals de la nostra comunitat hauria resultat problemàtic demanar la coherència que ara es demana. Però el país ha canviat molt en els darrers decennis. Duim anys d'ensenyament del català a les escoles.
Una passa coherent amb la lletra de l'Estatut
Comenta
Normes d'ús
Avís legal» El contingut dels comentaris és l'opinió dels usuaris o internautes, no de dbalears.cat
» No és permès escriure-hi comentaris contraris a les lleis, injuriosos, il·lícits o lesius a tercers
» dbalears.cat es reserva el dret d'eliminar qualsevol comentari inapropiat.
Recordi que vostè és responsable de tot allò que escriu i que es revelaran a les autoritats públiques competents i als tribunals les dades que siguin requerides legalment (nom, e-mail i IP del seu ordinador, com també informació accessible a través dels sistemes).
Comentaris
De moment no hi ha comentaris.