Una passa coherent amb la lletra de l'Estatut
Una major exigència en el grau de coneixement del català per a l'accés a la funció pública era una passa que s'havia de fer des del naixement de la nostra autonomia. Encara que alguns la voldran entendre com a resultat de la pressió nacionalista, aquesta era exigida simplement per la coherència. L'Estatut va ser aprovat enmig d'un gran consens de les forces polítiques. El nostre text fonamental determina l'oficialitat de la nostra llengua. En qualsevol país resulta inconcebible que els servidors civils, que és com els anglosaxons denominen els funcionaris, no siguin capaços de demostrar una competència lingüística proporcional a la de la responsabilitat que ostenten. A les Balears, en canvi, es pot ocupar una plaça a l'administració sense pronunciar una sola paraula en català. Ja no parlem d'escriure'l. Per ventura, en els moments fundacionals de la nostra comunitat hauria resultat problemàtic demanar la coherència que ara es demana. Però el país ha canviat molt en els darrers decennis. Duim anys d'ensenyament del català a les escoles.
- «Són vostès les del català? Doncs ara mateix les trec de la meva agenda», un metge nega l’atenció a una pacient
- Ha mort Francesc Moll i Marquès, fundador del GOB, hereu de Can Moll i editor compromès amb la llengua catalana
- Aquests són els municipis de les Balears al top 100 de demanda de lloguer
- El batle de Petra va aprofitar el càrrec per ‘auto-legalitzar’ el seu lloguer turístic i forçar la legalització de la bodega de ‘Coleto’
- Una vintena de pobles de Mallorca preparen marxes nocturnes simultànies pel proper 31 de juliol
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.