I ara els transportistes

El conflicte del carburant s'està convertint en un problema de primer ordre tant per al Govern de Madrid com per al conjunt d'executius de la Unió Europea. Els sectors que s'hi senten més perjudicats no dubten a sortir al carrer i iniciar tot tipus d'accions per intentar posar contra les cordes la Moncloa (i per extensió Brussel·les), per no voler rebaixar els imposts que graven aquest producte tan essencial per al teixit productiu. En aquesta reacció tan contundent de transportistes, pagesos i pescadors pesa, i molt, la memòria del que passà en els anys setanta, quan dues crisis del petroli arruïnaren moltes empreses i dugueren a l'atur una quantitat enorme de treballadors. Per això veim com fins i tot a la tradicionalment pacífica Mallorca es pot produir un altre caos a partir de passat demà amb la protesta de tres dies dels transportistes de mercaderies. Per tant, Aznar ha de saber reaccionar amb celeritat, i també els dirigents comunitaris. Cal insistir que ens trobam davant una fortíssima escomesa contra l'euro. I el que està en joc són part dels fonaments de la Unió Europea, basada en fortes càrregues impositives per garantir el màxim de prestacions socials. Això és essencial per al futur del continent, però això resulta difícil de capir dins l'àrea d'influència del dòlar.