L'escalada de la violència arribà ahir a un punt encara més dramàtic amb l'assassinat d'un subtinent de l'Exèrcit a prop de Pamplona. L'objectiu dels terroristes era clar: matar un membre de les forces armades per multiplicar la tensió. Així, han colpejat en poc temps l'empresariat nacionalista d'Euskadi, vianants madrilenys i un militar. És a dir, tot un ampli ventall de sang i mort destinat a fer veure que no s'aturaran fins que no aconsegueixin la independència o altíssimes quotes de sobirania. Les noves accions, immerses en un fanatisme que ja arriba a la irracionalitat, mostren un radicalisme abertzale despullat de qualsevol sentiment que, amb tota la fredor i la brutalitat del món, ha entrat en una cursa desesperada cap al tot o res. A més, les seqüències d'ahir eren patètiques. Mentre l'entorn abertzale honorava com a herois els quatre etarres morts dilluns a Bilbao, ETA matava el subtinent al mateix temps que se succeïen concentracions de repulsa a tot l'Estat per l'assassinat de l'empresari José María Korta. Finalment, els funerals per Korta es feren sabent, davant la presència de milers de persones i del lehendakari Ibarretxe, que un militar havia rebut tres tirs a la nuca poques hores abans. I una cosa han aconseguit els etarres: la situació de crispació és terrible i impròpia d'una societat madura i democràtica de l'any 2000. Els estats europeus han quedat bocabadats davant aquest espectacle, propi de terres subdesenvolupades.