José Luis Rodríguez Zapatero ha tingut la primera dramàtica oportunitat de posicionar-se davant d'un dels fets més colpidors de l'Europa occidental: el terrorisme d'ETA. I ho ha fet alineant-se amb el Partit Popular, tot i que no ha pronunciat paraules susceptibles de ser interpretades com una acusació al PNB de complicitat amb ETA, tal com ha fet Aznar; sinó que s'ha limitat a assenyalar que el partit d'Arzalluz té una gravíssima responsabilitat en l'actual situació.

Responsabilitat, i greu, la tenen totes les forces polítiques. Aquesta lectura de les paraules de Rodríguez Zapatero, potser massa benèvola, situaria el nou secretari general del PSOE en una zona en la qual la fermesa seria compatible amb la serenitat necessària per dissenyar qualsevol estratègia que permeti albirar un futur habitable.

Però les seves paraules també permeten una altra lectura, de molta major duresa, que ens el presentaria marxant amb el pas marcat pel Partit Popular.

I una vegada més s'ha d'insistir en el dubte (si més no) sobre la bondat de l'estratègia d'Aznar i Mayor Oreja, entenent aquí bondat com a sinònim d'eficàcia dins l'Estat de Dret. Limitar-se a mesures policíaques, d'una banda, i de l'altra dimonitzar el PNB, du com a primera conseqüència un aprofundiment temerari de la fractura social a tot l'Estat. Als que creim en la necessitat d'una solució política, ens preocupa que aquesta via aparegui cada dia més barrada.