Una de les obligacions més doloroses d'un mitjà de comunicació és la d'informar de la mort d'algú que figura en el seu consell editorial. Llevar-ne el nom de Josep Melià serà com baixar una bandera de la qual aquest diari està especialment orgullós. Ell, ens consta, també estava orgullós de veure el seu nom integrant el consell. En tot moment, i des de la mateixa concepció de la transformació del «Baleares» en «Diari de Balears», va creure que es tractava d'una fundació de transcendència històrica. Tal vegada sigui el darrer gran projecte en el qual va participar. Si més no, el darrer gran projecte periodístic. Ell era conscient, però, que la iniciativa depassava l'àmbit estrictament periodístic i que s'inseria en el tipus de decisions destinades a canviar la vida d'un país. Els que feim aquest diari, arraconada momentàniament la consternació, veim com desfila la seva figura entre una guàrdia d'honor formada per distingits intel·lectuals, artistes i polítics. Amb més humilitat, però no amb menys devoció, ens hi volem afegir, i ens hi sentim acompanyats pels nostres lectors. No és aquest el lloc per amidar l'envergadura d'una obra de crític, assagista, periodista, narrador i poeta, d'home de la cultura i de la política, però sí que no podem deixar passar aquest moment d'emoció per assenyalar-lo com la figura que representa l'esforç més gegantí i rigorós per entendre i explicar el seu país. I per fer-lo millor. La nostra presència en la vida pública n'és una petita mostra, però ens enorgulleix saber que ell, a la vegada, n'estava orgullós.