Els militars sud-americans estan emprenyats, nerviosos, expectants. Ja creien que, amb la llosa dels anys, la pols s'amuntegaria damunt els seus crims d'altres èpoques per tapar, amb el seu gruix, tortures, desaparicions i morts. La majoria dels repressors viuen a les seves llars, envoltats dels éssers estimats que altres perderen pels seus capricis o sospites de veïnat de tercera. A Xile, fins fa poc, encara es passejaven ben xalestos pels carrers de Santiago amb el coratge de la feina ben feta, de la impunitat. A Argentina, ben al contrari, foren tots jutjats el 1985 per després quedar en llibertat davant la por dels governs de torn de fer recular la jove democràcia que vivien aleshores. A Paraguai, ja en tenen a bastament en mantenir un 'estrany' sistema polític. A Brasil, pocs en parlen dels seus prop de 40 anys de govern de fet, malgrat donar de menjar a Stroessner, el dictador paraguaià. Uruguai és l'únic país integrant del Pla Cóndor on l'esquerra-esquerra ha aconseguit que un president de dreta, l'actual Jorge Batlle, s'endiumengi en la recerca de la veritat, en saber on resten els seus desapareguts.

El cas Pinochet sembla haver despertat la caixa dels trons de tota aquesta regió tan castigada, en un moment en què Mèxic, per exemple, decidia deixar enrere 71 anys de governs caciquistes (el PRI d'aquell Cárdenas "qui ho hagués dit llavors" que va emportar-se tants exiliats catalans després de la Guerra Civil: Tísner, Pere Calders...) i realitzar una transició protagonitzada per un exgerent de Coca-Cola, Vicente Fox. A l'altra punta del continent, en canvi, els cacics "els militars" continuen entestats en voler que tothom oblidi, emprant, si cal, els mètodes d'altres dècades. Que li demanin a la dona de l'advocat que va impulsar el primer judici contra Pinochet a Xile mateix, que va ser atropellada misteriosament el cap de setmana passat, tot postposant, per segona vegada, l'inici de les vistes contra el causant de devers 3.000 'desaparicions', pel proper 19 de juny.

A Argentina, els militars han vist la llum amb la mesa de diàleg engegada pels seus veïns. Encerclats per la possible reedició, d'aquí dos mesos, d'aquells processos de fa 15 anys a causa del judici contra els generals per la sustracció de 200 nadons entre 1976 i 1983, demanen la creació d'un fòrum semblant, que els atorgui «garanties» que no rebran el pes de la justícia. I si cal "com estan fent" amenacen de mort padrines caperrudes "les Abuelas de la Plaza Mayo, promotores d'aquests judicis", capaces de mirar als ulls fantasmes del passat que els mataren fills o filles, per després robar els seus néts o nétes i lliurar-los a qualsevol. «No ens asseurem a la mateixa taula amb genocides», han manifestat les organitzacions de drets humans argentines mentre els polítics miren a una altra banda i generen, com si el seu país fos només un banc, propostes econòmiques quan no tenen espolsera.