Hi ha llibres que il·luminen un instant del món i ho fan com el
llaç de llum d'un far: intens i escàpol. Després, i en general,
d'aquell llibre i d'aquell autor, no se'n torna a saber res més. En
la vida d'un lector de llibres se n'hi arriben a arreplegar unes
quantes dotzenes o més, d'aquestes característiques. Són llibres
dels quals a penes no en pots parlar amb ningú, perquè, després de
causar un cert impacte, desapareixen dels catàlegs de manera
fulminant i no es reediten mai més. I la dispersió generacional
sovint et deixa sol amb un llibre penjat en la memòria. Fer-se vell
també té aquestes coses, però no ens hem de queixar.
Ara mateix en record un, i, amb aquesta introducció, ja
entendreu que n'hagi oblidat l'autor. Es tracta d'El complex de la
dreta, i s'hi feia una mica de tot, sociologia i psicologia, entorn
de la mala consciència de la dreta francesa i els trets reveladors
de la seva essència. Parlam de principis dels 70, o sia en plena
ressaca del 68. S'hi deia que allò que, de totes maneres, no
canviava és la predilecció per aquells objectes que poguessin
remetre simbòlicament a conceptes d'avior, de nissaga, a qualsevol
forma d'antic esplendor. Aquí ho hem viscut de manera una miqueta
patètica, amb molts de nous rics que, en lloc d'assumir-se com a
aitals, han omplit les entrades dels seus xalets "d'«estil
mallorquí», la Mara de Déu!" d'escuts i de pedres artificials
invocant glòries perdudes i recuperades. I no diguem dels que han
pogut accedir a la propietat dels grans casals i de les grans cases
de possessió i que s'han dedicat sistemàticament a cercar manera de
relacionar els seus llinatges honests, menestrals i camperols, amb
allò que suposen la grandesa que amara els vells murs. Bé, és
arribat el moment de dir que, com és natural, hi ha excepcions molt
i molt honorables. Però les imatges més grotesques que ha generat
la Mallorca d'avui segurament que sí, que tenen relació amb aquesta
obsessiva recerca d'elements decoratius i arquitectònics amb
suposada capacitat de suggerir ecos de noblesa perdurable. I
servidor diria que aquesta mateixa dèria inspira allò que
desproporcionadament en diríem filosofia urbanística de la ciutat
de Palma. Basta mirar qualsevol intervenció en els espais públics
de la ciutat per observar que se la vol dotar d'un passat que no va
tenir, d'un passat molt més pompós, infinitament més ostentós que
el que va tenir, com si ens haguéssim d'empegueir del que hem
estat: una ciutat passablement provinciana, amb episodis
d'entranyable humilitat, no gens presumptuosa: i aquí està la seva
gràcia. La seva gràcia està, fins i tot, en una Riera que no sol
dur aigua, perquè tenim un país sec. Hi ha rehabilitacions que, per
un excessiu esperit de nou ric, traïcionen la història i contenen
una ofensa implícita als nostres avantpassats. Els som infidels,
renunciam d'ells, els venim a dir que n'estam avergonyits. Però a
qui li fan tanta vergonya els nostres?
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.