Els danys materials quantificables que ha causat la propagació
del virus «iloveyou» la setmana passada són poca cosa devora els
danys morals que aquest tipus de corredisses duen camí de provocar.
Fa quatre dies era un programa que col·lapsava els principals punts
d'accés a la xarxa i ara han estat milions d'ordinadors que, arreu
del món, han rebut els efectes d'aquest virus que, segons tots els
indicis, va partir des d'un servidor de Filipines. Tot plegat ens
ha dut a patir una comprensible síndrome de pànic col·lectiu, que
es materialitza en el moment de llegir el correu electrònic: cada
clic que ens acosta a la lectura d'un missatge, pot ser també una
de les darreres passes cap a l'extinció definitiva de la informació
continguda en el nostre estimat disc dur.
Convé observar, així d'entrada, que hi ha una diferència bàsica
entre aquests dos darrers esdeveniments que han sotragat el món
informàtic i, de retruc, tota la societat, atesa la penetració i
nivell d'ús actual dels ordinadors. Fa unes setmanes es va produir
un col·lapse dels principals punts d'accés a la xarxa, que estava
provocat per un grapat de programes que simulaven allaus de falses
peticions d'informació, fins a superar els límits dels servidors.
L'únic dany que hi havia era que la xarxa quedava temporalment
inservible, però no afectava greument cap dels ordinadors
connectats. Per arreglar el problema només calia filtrar les
peticions falses ensems que es localitzaven i desconnectaven els
ordinadors que les produïen i, de fet, aquest incident fou arreglat
aviat i de manera eficaç. Dit altrament, el virus de fa unes
setmanes era un virus de xarxa, a diferència del virus «iloveyou»,
que és un virus que altera greument la informació que conté cada
ordinador infectat, és a dir, és un virus dels de sempre. Tot i que
podria ser propagat per altres mitjans, també es propaga per la
xarxa, però fa el seu mal en els ordinadors que el reben. En
particular, el virus «iloveyou» altera o destrueix alguns tipus ben
específic d'arxius, gràfics i música, essencialment.
En qualsevol cas, ja han sortit les veus apocalíptiques
habituals que pregonen la fragilitat del ciberespai i que cal
establir els mecanismes de control necessaris per evitar la
proliferació del caos en aquest nou territori virtual, sobretot, si
hom vol que es converteixi en l'escenari principal de l'activitat
econòmica, és a dir, el lloc principal de producció de riquesa i
benestar. Per una vegada, i sense que serveixi de precedent, no
tenc més remei que afegir"me a aquestes veus: efectivament cal
establir mecanismes de control d'aquest nou espai i, molt
especialment, de la seva principal via d'accés, és a dir, els
ordinadors personals dotats del sistema operatiu Windows. Era
inevitable que, tard o d'hora, algú comencés a fer"se les preguntes
que fan referència a la seguretat de les xarxes informàtiques des
d'un punt de vista lleugerament diferent a l'habitual, i això és el
que ha passat amb els efectes del virus «iloveyou», ja que una
partida de portaveus d'empreses americanes especialitzades en
seguretat informàtica han començat a especular sobre els requisits
de seguretat de l'Outlook, el programa de correu electrònic de
Microsoft i que ha estat el principal encarregat de reproduir i
transmetre el virus. Consideracions són també aplicables a la
majoria d'aplicacions de Microsoft, Windows inclòs.
Està clar que el moment per fer aquesta casta d'especulacions
potser no sigui el més escaient i és lícit pensar que, pel cap
baix, són esbiaixades. Però el que no és gens esbiaixat ni una mica
és el fet que les característiques de l'Outlook que explota el
virus són desconegudes per la major part d'usuaris normals que,
segurament, tendrien sempre desactivades si sabessin, primer, que
hi són i, segon, com fer"ho. Però com que la pràctica habitual de
Microsoft és que totes aquestes opcions vénguin activades per
defecte (mai més ben dit) resulta que, sense saber"ho, tots aquells
que tenguin un ordinador amb Windows tenen també un magnífic Cavall
de Troia, amb uns forats de seguretat descomunals, al servei només
de qualsevol desaprensiu que tengui a mà un ordinador connectat a
la xarxa. Com que l'existència d'aquests desaprensius és
inevitable, per ventura seria hora que algú amb autoritat suficient
comenci a pensar a regular de debò els requisits de seguretat dels
sistemes per accedir a la xarxa. A poc que hi pensin veuran que és
molt més fàcil i, sobretot, més eficaç.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.