Normalment, els pobles que han aconseguit dotar-se d'un Estat
defensen els seus interessos i els seus valors per damunt de
sentimentalismes benintencionats. Vet aquí què va passar ara ha fet
exactament cinc-cents anys a Lanjarón, un poble, com El Ejido, de
La Alpujarra: «El 8 de marzo de 1500, la población árabe se
defendió desde el castillo del ataque de Fernando el Católico que
contaba con la ayuda de artilleria. Murieron 300 musulmanes y su
jefe, un capitán negro, se suicidó al tirarse desde una torre. La
población de Lanjarón, encerrada en la mezquita, murió casi en su
totalidad al ser volada ésta». Podeu trobar aquesta informació en
qualsevol guia turística de La Alpujarra, al costat de les
explicacions relatives a la gastronomia de la zona. I és que això
va passar fa cinc-cents anys i ja no és un problema: és només una
curiositat. La sublevació dels «moriscos» de La Alpujarra va ser un
problema i el molt conegut Juan de Austria el va resoldre. El va
resoldre d'una manera molt bèstia, però el va resoldre. Ara, davant
els problemes ètnics, trobam actituds que, com les del batle i els
habitants d'El Ejido s'acosten a les dels Reis Catòlics, i
propostes benevolents de les ONG i tota una munió d'ànimes càndides
i indocumentades que no s'encaren als problemes d'una manera
racional i, per tant, una mica dura.
La nostra és una situació molt semblant a la de França fa vint
anys: l'esquerra feia un discurs paternalista i els obrers varen
començar a votar l'extrema dreta de Le Pen. Per a un obrer d'un
suburbi marsellès que havia estat substituït a la feina per un
moro, i que ni tan sols podia dormir tranquil perquè un altre moro
el despertava a les cinc del matí amb les oracions xisclades des
d'un minaret, la sortida era votar Le Pen perquè era l'única opció
que oferia solucions per als seus problemes. El silenci de la dreta
i la ingenuïtat de l'esquerra abocaren molts de treballadors a
votar propostes racistes. I aquí passaran coses semblants si el
nostre poble no aborda racionalment el problema que s'acosta. Fins
ara només hem sentit proclames benintencionades dirigides a la
tolerància i a la integració. Però si això ens fica dins un
laberint, el final del qual és algun batle que tira cap a tenir les
dones tancades a caseva i a fer anar les nines amb la cara tapada,
haurem fet bona la dita que l'infern és ple de bones intencions. I
això és possible. Els canvis són ràpids i no ens han d'agafar
desprevenguts. Qui hagués dit, fa cinquanta anys, que a Mallorca hi
arribaria a haver batles forasters?
L'error de tots els plantejaments blans i edulcorats ve de la
covardia i la poca seguretat en els valors de la nostra
civilització. Hi ha elements en la nostra cultura occidental, com
són el respecte a la vida i a la integritat física de les persones,
que ens ha costat massa d'assolir per ara renunciar-hi en nom de la
solidaritat amb cultures que no comparteixen aquests principis. La
dignitat de la persona, la igualtat dels sexes, la separació de
l'església i l'estat, etc., són valors específics de la nostra
manera d'entendre la convivència. Desgraciadament, no són
universals. Però això no ens ha d'empènyer a renunciar-hi en nom
d'una tolerància que pot acabar essent suïcida. I si no volem dins
la Unió Europea estats que no comparteixen els nostres valors,
perquè hi hem d'admetre persones que els neguen? Qualsevol política
destinada a regular la immigració ha de partir de la seguretat en
els valors propis i n'ha de garantir la pervivència. El respecte a
altres cultures i, fins i tot, a la negació a integrar-se en la
nostra, no ha d'hipotecar els resultats d'un esforç de segles que
ens ha proporcionat una convivència encara defectuosa, però
infinitament més suportable que altres que tenim ben prop. I el pes
dels poders públics, legítims representants i defensors dels valors
dels ciutadans, ha de ser eficaç a l'hora d'assegurar la
reproducció i la perpetuació d'aquests valors: els nins, els futurs
conciutadans nostres, no són ni han de ser una propietat exclusiva
de la seva família biològica. Els nostres nins, siguin quins siguin
els seus pares, han de crèixer protegits pels poders públics i
s'han de beneficiar d'una escolarització que els asseguri la
possibilitat de ser ciutadans lliures en el futur. Lliures
sobretot, per integrar-se amb tots els drets a la nostra societat,
si aquesta és la seva voluntat.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.