Divendres, 12. La meva padrina materna tenia una finqueta en el
camí de Mancor, just fregant el jaç del torrent d'Almedrà. Ben al
costat de la paret que feia partió amb la torrentera, una teringa
de figueres abocava el seu brancatge al llit pedregós, normalment
eixut. Entre el petit figueral i la caseta hi tenia un noguer que
espletava unes nous petites, mascarades, de clovella dura. Per les
matances, que aleshores eren una festa familiar on tothom hi
participava, els més grans obrant el porc i la menudea aguantant la
coa i trispolejant aquí i enllà, fent més nosa que companyia, tot
havent-nos afartat de sopes, bullit o frit de matances i tastat una
greixonera de pasta de sobrassada per si tenia el punt just
d'espècies i sal, la padrina davallava del porxo un paneret
d'aquelles nous. Els més joves, amb un bigalot de sabater i un
martell d'entatxar, les encetàvem i les trèiem a taula dins un plat
fondo de test. De cada deu que en trencàvem, la meitat tenia el
bessó sec, florit o corcat, però l'altra meitat ens proporcionava
el plaer d'una menja deliciosa, amb un gust oliós ben definit i un
sabor de fruita natural.
Ara, a ca nostra, com en moltes altres llars, mentre els noguers
mallorquins agonitzen o han estat llenya de cremadís, compram les
nous al supermercat. Diuen que són de Califòrnia i es venen dins
uns saquets de plàstic amb un obridor de regal. He d'admetre que
són de closca prima i neta, que rarament se'n trobren de tocades o
dolentes, que tenen, a la vista, bon aspecte i s'obren fàcilment
amb la pressió de l'obridor, però no tenen sabor ni gust. M'imagín
que es tracta de noguers modificats genèticament per a produir
fruits de disseny, sans i vistosos, però insípids i fats. Les nous
no són un cas excepcional. Els melicotons pateixen del mateix mal i
les figues seques que es comercialitzen procedeixen dels països del
nord d'Àfrica. I no només passa amb les fruites, sinó amb la
majoria de les coses de menjar. Hi ha hagut, és evident, una
degeneració dels sentits del gust i de l'olfacte i el paladar s'ha
avesat als sabors light. Les generacions més joves, que no guarden
memòria dels sabors d'abans, ho accepten d'una manera natural, però
jo sovint em rebel contra aquestes modes irreversibles.
Aquest fet obeeix a un canvi de mentalitat general. La gent
prefereix productes visualment hermosos, malgrat que siguin
incomestibles. Fent una transposició no gaire ortodoxa, jutjam les
coses per la superfície, sense tenir-ne en compte el contingut. Les
aparences són més importants que la realitat. Ens deixam enganyar
fàcilment per la vista.
Dimarts, 16. - Avui vespre, si les coses han anat com estava
previst que anassin, inauguraré una exposició de poesia objectual a
la Galeria Joan Oliver Maneu, de Ciutat. Al marge dels resultats de
la mostra, necessit fer dos esments ben especials. D'una banda,
vull donar les gràcies a Joan Oliver, en Maneu, perquè vessa en mi
el do de la generositat i de l'amistat. Per segona vegada m'ha
obert les portes de ca seva sense altre objectiu que el de satisfer
les meves dèries i deixar-me mostrar els poemes que no caben a les
pàgines dels llibres. D'altra banda, he d'esmentar, de bell nou, la
inestimable col·laboració de Bernadí Alba. En Bernadí sempre s'endú
la pitjor part, car per les seves destres mans han passat totes les
peces que hi haurà a la galeria. A tots dos, gràcies de tot
cor.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.