«Farenheit 451»

Estava tot sol al menjador de ca nostra i em va sorprendre la meva pròpia veu: ostres! Ja tornen a cremar llibres, malament anam! Segons el locutor, resultava que el govern marxista de la Xina havia considerat que la secta taoista Falung Gong era molt perillosa pequè: A. Alterava l'ordre públic. (Les imatges que mostrava l'agència oficial xinesa Xinhua per explicar la suposada «perillositat», eren de gent groguenca de tota edat fent aquells moviments parsimoniosos que semblen en càmera ràpida, però no, que són en temps real, com si volguessin collir figues flors temorencs que les figueres tenguessin pues d'esbarzer, sabeu el que us vull dir?). B. Propagar superstició. (Això sí que vaig entendre que tenia una mica més de base, situat dins el seu context ideològic, doncs sí, absolutament qualsevol manifestació col·lectiva d'unes certes creences que es desviïn del pensament de l'Estat Pare, Fill i Esperit Sant, posen en perill tota la seva estructura. Allò de: aquí no hi ha més veritat ni més medicina ni més relaxació que la que el Pare Estat us recomani, entesos?).

Milers de xinesos a la presó. Desenes de milers. I tu dius, punyema, i ara els hauran de mantenir, endemés! Però després, una micoia més en fred, penses, no, el sistema marxista, tots els sistemes totalitaris, no tenen el reflex condicionat de mantenir la gent a la presó, els posen a picar pedra a mà i maça, o a fer qualsevol feinota d'aquelles més feixugues. I per tota paga una escudella d'arròs, i besa-la que no la mereixes. I aquesta dita secta intrigant i subsersiva són devers 70 milions de seguidors! Mirau si en tendrà de mà d'obra barata molt temps, el govern xinès.

El líder d'aquesta secta tan perseguida i perillosota a la Xina s'anomena Li Hongzhi i actualment viu als EUA, no em qudà clar per quina regla de tres. Es devia veure venir la ruixada, ell, i cametes em valguen, ja m'encalçareu com en Joan quan va arribar, amb aquelles sabatotes. La sort que té aquest al·lot és que no hi ha tractat d'extradició entre els EUA i la Xina, o sia, de bon principi no el poder extraditar. Però que dormi amb un ull obert, que la CIA té els tentacles molt llargs, que de més verdes n'han madurades els ianquis, quan han trobat que era de conveniència per als «superiors interessos nacionals». I la Xina és un mercat potencial enorme. I les lleis del possibilisme em diuen que... Bé, supòs que no cal donar idees, ni de dir els dois massa grossos.

Allò que ha fet aquesta enèssima cremada de llibres, sobretot, ha estar recordar-me el «Farenheit 451» de François Truffaut, allò dels bombers a la inversa, el govern que hauria d'apagar focs, encenent-los en nom de l'interès «general» d'un parell de dogmàtics irreversibles. La irracionalitat. L'horror.

Berlín, Munic, Nuremberg, Adolf Hitler cremant paper de llibres a 451º Farenheit de temperatura, Thomas Mann tocant soletes... Cremar llibres en el llindar de tornar a cremar homes... Inquisidors de sempre, de tota la punyema de la història. Mon pare, revisant si «El viejo i el mar» a la pàgina corresponent dugués la llegenda: «Con licencia eclesiàstica», perquè don Arnau Ramis, un capellà sineuer de principi de segle, amb tant carisme com fonamentalisme, quan ell era jovenet li havia dit que tots els llibres que no duien això eren perillosos. I tirar-me'l a la foganya. I jo: no mon pare, que és d'en Hemingway! I res, foc i fum... Sopes de col amb perfums de l'Ernest dels excessos, la genialitat...

Volia dir per sobre de qualsevol altra cosa: els déus ens guardin per a sempre més de la ignorància, l'estultícia, el fanatisme. Amèn.