Els defensors del dret a fumar un cigarret allà on sigui i quan sigui, i especialment els que són adeptes a fumar en els transports públics, han rebut un cop.

Un dirigent d' una organització formada per defensar els drets d'aquests ciutadans discriminats ha dit, amb un llenguatge triat per semblar tolerant, que la prohibició de fumar en els transports públics li ha sorprès.

Li ha sorprès que Espanya s'apuntàs a la tendència dels darrers deu anys i fes cas dels estudis dels metges, i que el govern decidís a favor dels drets dels no fumadors a no fumar.

El senyor, només un poc indignat, demanava com és que en un país que té una llarga tradició de tolerància es prohibeix als fumadors fer quatre calades a gust i fer malbé la seva salut tant com vulguin. Tan tolerants heu estat amb els fumadors fins ara, semblava dir.

Tolerants? Espanya és tan tolerant que l'estat encara té el monopoli del tabac i és el país amb més fumadors per família de tot el redol. Som tan tolerants que acceptam la contradicció d'un govern que vetla per la salut dels ciutadans amb decrets com aquest, i que ven tabac als que vulguin fumar d'amagat.

Si la truita es giràs, i s'oferissin compensacions als afectats pel tabac, sortirien molts fumadors que jurarien que no fumaven per voluntat pròpia, sinó per l'addicció, per engany, per qualsevol cosa menys per lliure elecció que tots diuen els governa avui.