algo de nubes
  • Màx: 15°
  • Mín: 12°
15°

L'exemple de ca n'Anglada

No hauríem de creure que els fets de ca n'Anglada, a Terrassa, constitueixen un brot de violència contrarestable a una manifestació contra el racisme i la xenofòbia. Seria igualment un error pensar que aquestes coses passen per causes que no es poden donar entre nosaltres. La història de ca n'Anglada ja està escrita fa molts d'anys a qualsevol suburbi de les grans ciutats franceses. I és la història que viurem aquí, si no s'hi posa remei. No és fàcil ni popular, de manera que hi ha poques possibilitats que els mecanismes polítics de prevenció hi facin front. La barriada de ca n'Anglada és receptora de forts contingents d'immigració, primer d'altres bandes de l'Estat, després dels països del Magrib. Els ciutadans que ja hi han nascut es creuen, i amb raó, amb els mateixos drets que qualsevol altre, sia català o extremeny. Aquesta situació es fa inacceptable per als que hi havien arribat primer, de manera que es disposa l'escenari del conflicte, escalfat per factors com l'atur i la marginació. Hi ha, com ca n'Anglada, moltes de barriades que són vertaderes olles a pressió. Qualsevol descuit pot ocasionar-ne l'explosió, amb una ona expansiva que pot afectar altres indrets d'equilibri social precari. L'exemple de França, en aquest sentit, és dramàticament il·lustratiu. El fet que els contingents migratoris que s'arreplegaren als suburbis de les ciutats franceses, conseqüència d'un passat colonial resolt sovint de manera traumàtica, siguin demogràficament molt més densos, no ens hauria de fer sentir al marge de la qüestió: com a ca n'Anglada, a tota la geografia catalana "i aviat a la mallorquina" hi ha barriades amb una proporció molt elevada d'immigrants magrebís o negres. No tenir ben controlada aquesta situació presenta, a part el risc de disturbis, un problema de gravetat especialment remarcable: la marginalitat no té interlocutors; i molt menys la marginalitat quan pren cos en col·lectius definits per una cultura, una religió, el desarrelament i la misèria. La gran majoria no tenen papers en regla, no poden votar... Qui els representa? Amb qui es negocien les mesures integradores o qualsevol estratègia de promoció social? A tot plegat, si no es té en compte quan encara no és un problema, inexorablement s'hi arriba tard.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.