En part, el debat del Constitucional sobre si s'havia d'alliberar la cúpula d'HB ha girat entorn de la validesa del raonament dels qui els empresonaren, i en part s'haurà considerat quin seria l'efecte d'acceptar que varen ser tancats per motius que no corresponen als de la justícia.
És inevitable que els jutges sentin la pressió política quan prenen una decisió de tanta rellevància social, encara que tots sempre ho neguen rotundament. Però el que quedarà en evidència, si alliberen els directius d'HB, és que com a mínim la pressió política sí que va ser molt forta en la decisió del Suprem de tancar la Mesa nacionalista basca a finals de 1997. Ho haurem d'assumir: malgrat la possibilitat de presentar recursos, els nacionalistes bascos poden anar a la presó durant més d'un any sense que passi gran cosa i llavors ser alliberats perquè es decideix que la sentència no estava ben raonada ni era del tot just.
Si alliberen la Mesa Nacional d'HB es donarà una empenta al procés de pau, segons el PNB, per qui tot és política. Però si ens oblidam del joc polític un moment, per als que no hi estam implicats, és escandalós que 23 persones puguin passar més de 20 mesos a la presó injustament. Hem d'acceptar que aquest és part del joc? Que en aquest país poden passar aquestes coses i que fins i tot sembla que s'accepta que sigui així?
La societat espanyola, com moltes, supòs, està més que disposada que una condemna social es transformi sense més en una condemna de presó. Ens fiam dels jutges però ha de ser a canvi que no acceptin prendre decisions segons la conjuntura política i social del país. Si no, faran que el prestigi del Suprem, que hauria de ser intocable, sigui més i més opinable, i no només entre nacionalistes bascs.
