El fet que més d'un centenar de marginats, entre treballadors africans i indigents, quedin al carrer per les obres de reforma del centre d'acollida de Ca l'Ardiaca no només posa els pèls de punta, sinó que demostra la insesibilitat d'una societat opulenta que, quan arriben els problemes, mira cap a un altre costat. Si aquestes coses no ens commouen, és que els nostres cors ja s'estan refredant de manera irreversible. Per una vegada, i encara que ens trobem en assenyalades dates de negociacions, els diferents partits i institucions haurien de deixar de banda les seves diferències i establir una política conjunta a curt termini per oferir un sostre digne a aquesta gent. Si hi ha bona voluntat i ganes d'enteniment, en poc temps es podrien trobar els suficients sostres per evitar la vergonya de veure dotzenes de persones en plena plaça d'Espanya. I a més, hem de ser pragmàtics. Una societat que viu del turisme no es pot permetre que els seus clients vegin determinats espectacles enmig del carrer. En aquest sentit, aquest problema es fa molt més feridor quan es tracta dels treballadors africans, la majoria dels quals fan i han fet molta feina a la construcció i en el famós pla Mirall i que ara no es mereixen el tracte de veure's abandonats al carrer perquè ningú no els vol llogar un pis. Per tant, les solucions, siguin les que siguin, han d'arribar en qüestió d'hores. Si no és així, haurem de comemçar a creure que els polítics només es preocupen d'ocupar i repartir-se cadires.