Vaig conèixer Ramón Rubial a Madrid, quan ell era senador i jo escrivia la crònica parlamentària d'«El Imparcial». Ell i el seu company de partit, José Prat, m'ajudaren a reconstruir, dins l'ambient ultradretà que aleshores bullia en aquell diari, l'esperit socialista i republicà de la meva família, tant del meu padrí matern, un dels primers de la UGT, com dels meus pares, coetanis de Rubial i que també patiren Franco, com ara gaudeixen la pau eterna. Avui, amb aqueix esperit, encara puc testificar, des d'aquest racó d'opinió i llibertat, que no hi ha decència més gran que la de convertir els adjectius "socialista, obrer, espanyol" en substantius de la pròpia vida...