He de confessar que, a hores d'ara, no estic per massa històries futbolístiques que no siguin el partit de dimecres. M'es igual el que pugui passar fora del marc estricte del RCD Mallorca i els seus components i la seva afició per què la situació no és comparable a cap altra viscuda amb anterioritat.

Vull dir amb això que estic convençuda que s'està fent història dins el món esportiu i més concretament del futbol, al meu equip, a la meva terra.

Confés també que encara que ja sigui tot molt a prop encara tenc aquesta sensació de somni que sol enrevoltar tots esdeveniments positius de les nostres vida. I això val la pena recordar-ho sempre.

Si voleu que avanci un resultat i, com es diu vulgarment, «em banyi», idò ho faré, tot i sabent que queda escrit i que tothom podrà ser testimoni del meu encert o error. Pens, amb confiança i il·lusió esperançada que guanyarem, que no serà fàcil, però acabarem amb un 2-1 favorable als meus.

Molts pensaran que som massa optimista. Què volen que faci? Situacions com aquesta eren fa uns anys, no gaire llunyans, impensables per a tots els mallorquinistes. Pel que hem sofert i gaudit crec que ens mereixem sortir com els toreros, per la porta gran. Per nosaltres i tots els que fa més de 80 anys formaren part d'aquesta institució la victòria ha de ser un fet. De cor, visca el Mallorca!