Tot el bull del partit d'avui a Santander, on es poden confirmar les aspiracions del Mallorca a jugar l'any que ve la Lliga de Campions, i tota la passió concentrada dels milers de mallorquinistes que el proper dimecres, seran a Birmingham per veure el Mallorca d'Asensio "o de Cúper, o de qui sigui" guanyar el prestigi més alt de tota la seva història, m'indueix a pensar i a creure, arar que ho veig des d'Internet a un ordinador del despats d'una gallega a l'ONU de Ginebra, que ser mallorquí de bon de veres significa acceptar el no-res que som sense les altres nacions.