Sort que l'únic lloc de conflicte bèl·lic es troba a Iugoslàvia, l'únic que ens mostren i conten els mitjans. Ja no passa res a Algèria, Kurdistan, Iraq, Rwanda, Burundi o Sierra Leone. A Sadam Hussein l'han fet fora, Israel ha complert tot el que l'ONU li va dir... únicament ens queda el conflicte de Iugoslàvia. Guerra al cor d'Europa, de la qual també ens salvarà l'OTAN.

No importa que Milosevic sigui un producte de les estratègies dels poderosos, vigilants de no posar en perill els seus interessos, defensant-los al preu que sigui i girant, si així convé, la cara a l'altra banda.

Ara el que cal és bombardejar. Els objectius civils? Una atracció fatal pels míssils «intel·ligents». Els aniquilats i desplaçats pel criminal Milosevic? No són prioritaris. Primer els míssils, les bombes, i després començaran a cridar perquè hi vagin les ONG i les forces de l'Exèrcit en missió humanitària, per protegir aquells desplaçats de ser assassinats i per fer camps de refugiats.

Per què no es va preveure que Milosevic augmentaria la repressió contra els albanesokoovars i posar mesures per impedir-ho? Pot ser que això formàs part de l'estratègia per tal que l'opinió pública centrada en aquells fets assimilàs la intervenció com l'única manera de vèncer Milosevic.

Sigui el que sigui, ho sabrem quan ja no se'n pugui demanar responsabilitats. No sabem si aquest monstre de Milosevic sobreviurà, ni si el jutjaran i condemnaran, però el que ja és una realitat són les morts i les víctimes desplaçades. També és una realitat que la indústria armamentística continuarà produint la seva mortal mercaderia, la perfeccionarà i la continuarà oferint a TOTS els seus clients.