Llistes: una primera lectura

Que tots els polítics són iguals és una creença tan esburbada com estesa, que transporta i difon aquesta malària política que és el feixisme. És l'expressió, no del desencantament, com sovint volem pensar, sinó de la peresa intel·lectual, de la renúncia a projectar una mínima capacitat de raciocini sobre realitats compartides per un grup humà. És difícil entendre's amb persones que empunyen aquest principi. Aquestes persones, a més, estan repartides arreu, sense gens de preferència suficientment demostrada per un o altre partit. Quan els socialistes es llançaren a l'abordatge de la nau de l'Estat, els seus militants de base "quanta honestedat, quanta capacitat i quanta honradesa malgastades" en principi no volien veure allò que tothom ja tenia molt clar. Quan finalment les corrupteles i la corrupció no la pogueren negar ni els seus caps més il·lustres, es refugiaren en el fatalisme mòrbid del tots els polítics són iguals. Ara els passa a molts de militants populars de bona fe, a la vista de segons quins panorames oferits pel no excessivament exemplar currículum de govern central, govern regional i alguns ajuntaments: renuncien a la crítica i addueixen la lamentable coartada de la igualtat de tots els polítics. Per què no et molestes a informar-te i esbrinar si, entre els qui governen, hi ha polítics que no han participat en cap operació ombrívola o poc transparent? I com saps que els polítics que no han tingut oportunitat de beneficiar-se personalment del poder forçosament farien allò que han fet alguns polítics corruptes? El resultat sempre és el mateix: fora els polítics, que són tots iguals, i que véngui un govern «apolític», ja que d'apoliticisme han presumit tots els dictadors.