Avui és un d'aquests pocs dies l'any en què servidor rompria la norma general de no assistència a actes protocolaris, presentacions, estrenes, inauguracions i tota casta de premières. Segurament és una qüestió d'anys i, també, d'estar fora del mercat, ja que quasi totes aquestes altres formes de civilitzada congregació de persones són escenaris molt favorables a la compra i a la venda de moltes i molt variades coses materials i, sobretot, imaginàries o amb suport figurat. Aquestes reunions donen vida a una ciutat, a una cultura, al periodisme, a la societat civil i militar, però si no hi tens res a vendre o a defensar els atractius disminueixen ostensiblement. Així és que -i ja em perdonarà l'improbable lector tanta referència personal" servidor procur no fer nosa, i aquesta bona intenció només la sé dur a fi prestant la meva absència a l'esponjament dels espais i contribuint a no crear més confusió.
Així és que em limit a anar, quan puc, a actes que m'interessen molt o en els quals estiguin directament implicats amics meus. He guanyat, per tant, totes aquelles hores de no assistència a saraus més o menys culturals i/o polítics, en els quals s'esperava d'un servidor que ocupàs un lloc físic perquè s'hi ves més gent i tot plegat fos un èxit. Així i tot, voldria que quedàs clar que estic molt a favor "on s'ha de firmar?" d'aquestes reunions, actes, conferències, etc., entre altres coses perquè arribarà que només ens veurem als funerals, fins al dia en què els altres es vegin en el nostre. Prou de parlar de coses tristes. Sobretot, prou d'escriure sense anar on volia, quan ja quasi no em queda espai per a res. Avui, si hagués estat a Mallorca, m'hauria agradat contribuir a aquesta forma d'homenatge a Mercè Truyols, que és la concessió de la medalla d'or del Cercle de Belles Arts. Na Mercè és d'aquestes persones que treballen sense fer currículum "sense pensar-hi. Hi ha gent que du a l'esquena molta biografia i molt poca vida al cor "si el cor és allò que feim servir quan estimam: persones, paisatges, països, arbres, edificis, eines, ombres. Entre aquesta gent no trobareu Mercè Truyols. L'heu de cercar a algun lloc on sigui necessari posar un poc de vida en tot allò que es mor, la trobareu on una administració avariciosa i una societat còmplice prefereixin el detritus a la ruïna, on no es vol fer res per evitar que s'esbuqui la Història. En resum "i m'agradaria tornar-hi un altre dia sense presses i sense tanta dispersió", Mercè Truyols és de les persones que mantenen palpitant el cor del país, al marge "sovint a pesar" de les institucions polítiques.
