Per ventura hi haurà gent que pensarà que férem llarg amb la
informació que obria ahir aquest diari. No obstant això, és ben
possible que hi hagi molt de cert en les causes apuntades per
explicar la inhibició política d'unes persones que, per sort, avui
dia només fan part d'aquells col·lectius als quals s'inscriuen de
manera voluntària.
L'antixuetisme és arqueologia, com li agrada dir a Lleonard
Muntaner. Però la fossilització és encara molt recent i encara
viuen les que en patiren els darrers estertors.
No va morir amb l'entrada del segle XX, sinó que es perllongà
fins al boom turístic. El 1927 devia tenir manifestacions tan
agressives que un grup de xuetes es plantejà constituir un grup
secret d'autodefensa. Ho conta Miquel Forteza al primer volum de
Del meu temps, publicat l'any passat a la biblioteca Marian Aguiló,
que coediten Publicacions de l'Abadia de Montserrat i el Consell de
Mallorca.
La reunió se celebrà «a entrada de fosc» a ca la Fosca, una
apotecaria que «feia cantó entre els carrers d'en Colon i del
Jevert». «L'objecte "recordava Forteza" era formar una espècie de
societat secreta per defensar les injúries i les trastades que els
altres fessen a la nostra gent, de si, massa apocada i servil. La
societat havia, per tant, d'esbrinar les ofenses i posar els
mitjans per reparar-les».
«O ens havíem d'armar de fusells i bombes de mà o no havíem de
fer res. Aquells arguments mai no sentits i aquell foc desbordant
socarraren els nostres esperits; i vàrem plegar i mai més no s'ha
tornat a parlar de cap lliga secreta. Així acabà la nova reunió a
ca la Fosca», acaba el capítol titulat precisament La nova reunió a
ca la Fosca.
Miquel Forteza tenia aleshores quasi quaranta anys. Un al·lot
que en tingués deu també hauria viscut de manera conscient «les
injúries i les trastades» i alguna reticència a participar en la
vida pública hauria d'haver, volent o no, transmès als seus fills,
contemporanis nostres.
Els processos de fossilització són llargs, més llargs del que
voldríem. I no crec que ningú que s'ho pensi dues vegades pugui
atribuir al pur i simple atzar l'absència d'aquests mallorquins en
l'actual configuració del Parlament.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.