Per a què serveix un militant?

Els darrers esdeveniments de la política balear, els jur que no vull parlar del senyor Gabriel Cañellas, m'han dut a pensar en el paper que té l'afiliat a un partit polític dins la vida interna d'aquest i quina és la projecció del militant de cara a la societat. Si moltes vegades ens hem queixat de la falta de vertebració de la nostra societat, a l'hora de cercar culpables ens hem de mirar tots al mirall, ja que l'actual situació és culpa de tots. L'individualisme imperant dins la nostra societat impedeix que els vehicles de participació social siguin reals i efectius a causa de la falta de quòrum que pateixen. Partits polítics, sindicats, associacions de veïnats i qualsevol tipus de associació, són els que més pateixen aquesta falta de representació numèrica i on es fa més clar que son una minoria, en llenguatge precomunista els menxevics. Aquí és on apareix la figura del militant, aquella persona que té unes inquietuds de caire social i que s'integra dins una organització per sumar els seus esforços individuals als d'altres companys i així fer un servei a la comunitat: és l'antítesi del llanero solitario. Però el pobre home s'ha d'enfrontar amb un monstre de set caps semblant a l'hidra de Lerna i ell no és l'Hèrcules gloriós capaç de guanyar a qualsevol. Aquest monstre instal·lat en el cim de l'establishment posa tot tipus de pals a les rodes dels militants per tal de no deixar-los arribar al seu status, i torna a començar el problema de bell nou. Quelcom semblant al càstig de Tàntal als inferns. Si aquest mateix monstre és el que recluta aquells a qui després dificultarà la seva tasca estarem en un cas digne d'estudi psiquiàtric.