L'inefable Manolito, el botiguer fill i company de jocs de na Mafalda, té ben clar quin és el principi bàsic que ha de presidir les relacions entre ell i els seus clients. Tal com fa constar en el seu bloc de notes estratègiques, quan un client li compra una cosa, de fet, n'hi compra dues: la que el client voldria comprar i la que realment li està engaltant. Sembla talment que l'altre inefable d'inefables, el riquíssim Bill Gates, l'amo de Microsoft, hagi adoptat fil per randa aquest principi estratègic del «dos per un», en el sentit tan ampli i convenient que li atorga el mestre Manolito, ja que ha aconseguit que, arreu del món, quan un compri un ordinador personal tipus PC, de fet, estigui comprant dues coses a l'hora: l'ordinador i el sistema operatiu (?) conegut amb el nom de windows. És sabut des de fa temps que en això de la informàtica personal només hi ha dues opcions de marca possibles. Per una banda, es troben els de la pometa, Apple, i de l'altra hi ha gaire bé tots els altres. Però la subtilesa profunda està en el fet que totes aquestes «altres» marques, com a programari de base, duen de fàbrica preinstal·lat el sistema operatiu windows, de tal manera que si algun usuari, que ja n'hi comença haver molts, no desitja veure ni en pintura ni la pometa ni la bandera, l'únic que pot fer és no comprar ni fer servir cap ordinador. Fins fa poc, no hi havia altra elecció: o caixa o faixa; però comença a fer-se ben popular un programari alternatiu, de nom Linux, que té entre d'altres característiques notables, la de ser de lliure distribució i ús, és a dir, gratuït. Els seus usuaris acostumen a esdevenir-ne els apòstols més fervents i la comunitat que formen s'estén com una taca d'oli, empesa tant pels mèrits propis del Linux com pels errors de tota casta envers els usuaris comesos per Microsoft i per Apple.

L'aparició d'aquesta comunitat i, particularment, la d'algun dels seus membres més caparruts, ha posat en evidència una vegada més quina és la casta de pràctiques comercials que són usuals per devers can Gates i que, ben enfora de les virtuts intrínseques del programari, han tengut el seu pes específic en el camí que l'ha dut a monopolitzar el mercat dels sistemes operatius per a ordinadors personals. Doncs resulta que un d'aquests usuari"apòstol del Linux d'Austràlia, Geoffrey de nom, va tenir la pensada, ara fa un any, de comprar un ordinador portàtil que venia, com tots, amb el windows preinstal·lat. Quan el va posar en marxa li va aparèixer el missatge habitual que l'advertia que, abans de procedir a instal·lar el Windows, havia de llegir les condicions del contracte i acceptar-les. Com que no hi estava disposat va optar per pitjar el botó corresponent, esborrar el disc dur i, a més, segons que informava el missatge, va demanar al venedor que li tornàs l'import d'aquell programari. Rebec com sembla en Geoffrey, així ho va fer i a la web http://www.netcraft.com.au/geoffrey/toshiba.html podeu trobar els detalls de l'odissea que va haver de passar escrivint cartes i correus electrònics amunt i avall fins que, sis mesos més tard li varen tornar els 110 dòlars australians que li pertocaven.

El cas és que, a més d'aconseguir que li donessin la raó en una qüestió de principi, com ell mateix diu, va posar en evidència que els fabricants dels ordinadors estan lligats de peus i mans per Microsoft, fins al punt que no poden vendre ordinadors sense el programari de l'amo en Gates. Si no ho acabeu de creure, podeu fer la prova: aneu a comprar un ordinador personal que no sigui d'Apple i demaneu-lo sense el sistema operatiu windows. Pos messions que, a tot estirar, només aconseguireu que el venedor vos miri amb cara compassiva i tolerant-comprensiva, però vos n'haureu d'anar sense ordinador o amb el windows com a penyora. No és per res, però si vos decidiu a fer la prova, seria altament aconsellable que ho fessiu si podeu dia quinze de febrer, que és dia assenyalat per fer una mobilització d'abast mundial, que amb el lema «Windows, només si em lleu!» s'ha posat en marxa contra aquesta pràctica "que si no és abusiva, li falta ben poc" que fan en conxorxa Microsoft i els altres, aprofitant les febleses informàtiques de la resta de la humanitat. Que hi hagi una mobilització com aquesta també és un mèrit que podem atribuir a en Geoffrey, l'australià que no volia windows a ca seva.