En informar-me que els mitjans de comunicació han publicat que la senyora batlessa de Calvià ha apel·lat al Pacte Antitransfuguisme signat a Madrid l'any passat i als dirigents nacionals del Partit Popular per mirar d'aturar una moció de censura al seu municipi, no he pogut estalviar-me de tenir una sensació d'empegueïment. Empegueïment és el que produeix aquesta sensació de demanadora que ha deixat anar Nájera cercant aixopluc en la responsabilitat dels dirigents populars, en un intent desesperat per no perdre el poder. No hi cap dubte que per tal de conservar el poder, aquests que es dediquen a la professió de la política són capaços de fer qualsevol ridícul i crec que aquesta circumstància és prou significativa d'allò que es cou a la rebotiga del poder.
Tal volta es pensa, la senyora Nájera, que els ciutadans són beneits? Com pot tenir la barra d'apel·lar a un pacte contra el transfuguisme signat a Madrid, quan tothom sap a Madrid, i a la resta d'Espanya, que la candidata del PSOE en aquella comunitat autònoma, la senyora Cristina Almeida, és una trànsfuga d'Izquierda Unida? La senyora Cristina Almeida va transfugar d'Izquierda Unida per poder ser candidata del PSOE a les properes eleccions autonòmiques. És una trànsfuga perquè va abandonar la coalició d'Anguita sense deixar l'acta de diputada, encara que això no és el pitjor, perquè el que és vertaderament impresentable és fugir d'un partit, en aquest cas una coalició, per ser candidata d'un altre partit amb més expectatives electorals. Els d'Izquierda Unida de Madrid han denunciat repetidament el transfuguisme d'Almeida i jo em deman ara per què els d'Izquierda Unida de les Balears fan silenci sobre irregularitats que, segons l'oposició, es produeixen repetidament a l'Ajuntament de Calvià o sobre la condició de trànsfuga d'Almeida, candidata d'un partit que és aliat d'IU al Consell de Mallorca. Sembla com si en aquest moment la prioritat única sigui acabar el poder del Partit Popular a les Balears, objectiu legítim per a qualsevol partit que estigui a l'oposició, si no és que alguns dels que han iniciat aquest camí d'encalçament al Partit Popular estotgin en les seves alforges restes de podridura acumulada en el decurs de la seva gestió institucional. Perquè convé recordar que el Partit Popular no és l'únic que gestiona institucions a les Illes. A Calvià s'han produït greus acusacions de comportament antidemocràtic i d'abús de poder, la responsabilitat dels quals és de l'equip de gestió municipal. Qui calli davant aquestes acusacions també n'és còmplice, per molt que després vulgui dissimular la seva complicitat i deshonestedat política denunciant que la currupció de l'adversari és pitjor que la de l'aliat. Si els qui pretenen ser alternativa al Partit Popular a la CAIB no són capaçps de generar il·lusió i donar exemple d'honestedat i coherència, la cosa durarà poc. No ens hem de deixar enganyar per aquells que volen dissimular la condició de trànsfugues dels seus propis candidats carregant durament sobre la condició de trànsfugues dels seus adversaris. El silenci en relació a aquest fet de la resta de partits polítics els fa ser còmplics de la incoherència i de la deshonestedat.
