Només poc més d'una hora després d'anunciar-se la mort del rei Hussein, el seu fill Abdallah anuncià que continuaria la política del seu pare i jurà el càrrec com a nou rei de Jordània. Amb la mort d'Hussein conclou un regnat difícil, especialment per la convulsió que ha viscut el món àrab al Pròxim Orient els darrers cinquanta anys. No obstant això, Hussein ha mantingut una bona relació amb occident, tant en l'àmbit personal com en l'institucional, ha aportat una imatge moderna i tolerant d'una monarquia islàmica, ha estat un estadista dialogant i ha tingut un paper de primer ordre en els principals conflictes bèl·lics dels darrers temps, sobretot arran de la guerra del Golf, i ha donat suport a la consolidació de l'estat palestí.

Tanmateix, aquesta imatge de monarca modern i popular s'ha deteriorat a causa del paper que el mateix Hussein ha tingut en els afers i disputes clàniques que han envoltat la seva successió. Abdallah, l'escollit en el darrer moment, no representa l'estil que havia legitimat Hussein, ni havia gaudit de les simpaties del seu pare, però al final ha estat triat i utilitzat per Hussein perquè garanteixi la successió de l'escollit d'Hussein, Hamzeh. Amb aquesta casta d'afers allò que es posa de manifest és la debilitat de la monarquia, l'escassa solidesa institucional que manté aquest model i la constatació que molts monarques persisteixen a sostenir únicament els seus interessos personals, ambicions i egoismes de caràcter sentimental.