Un món tan petit

El món, deim sovint, és cada dia més petit. Els mitjans de comunicació ens acosten els països més llunyans: coneixem la fauna africana millor que el nostre aviram: qui no es veu amb coratge de dissertar sobre distints aspectes de la vida del nyu? Internet ens ha obert, definitivament, la porta de la cuina de tots els exotismes. De fet, ja no hi ha exotisme. Per exemple, el nostre ciutadà mitjà és un expert en història, política, geografia, sociologia i gastronomia del Tròpic i, sobretot, de la bona disposició sexual de part de les tropicals. Te'n vas a l'Havana i és com si anassis a fer dimecres a Sineu. Els mallorquins començam a ser gent molt viatjada, tant com les nostres maletes. I qui no coneix fil per randa la formació i els perills que corren les barreres coralines properes a Austràlia? Però no sabria explicar la paradoxa descrita per la creixent llunyania d'unes determinades parts del món en les quals nosaltres i Occident en general no intervenim de manera aclaparadora. Sabem moltes coses de l'Iraq, però sens dubte es deu a la intervenció nord-americana. Si no fos per això, Sadam Hussein podria fer i desfer al seu aire: ni ho sabríem. Sabem que a Txetxènia es canvien vides humanes de segrestats per ordinadors, i ni fins i tot l'enigmàtica naturalesa del bescanvi ens desperta la curiositat fins a obligar els nostres mitjans de comunicació a informar-nos amb més detall de la situació en aquella part del món. Tenim Algèria a mitja hora d'avió: un país amb el qual aquest país nostre ha mantengut relacions humanes ininterrompudes, com aquell que diu. Ara s'hi viu una sagnia humana inenarrable: no en coneixem realment les causes ni en podem albirar el futur immediat. I, més greu encara, ningú no ha aixecat la veu contra l'amnistia "a efectes reals" de la qual es beneficiaran els responsables del genocidi duit a cap pels khmers rojos a Camputxea: una cosa així com trenta pinochets acarnissant-se amb els seus compatriotes. És previsible que algú els reclami per ser duits davant un tribunal? El cas no cau en l'àmbit geogràfic que afecta la nostra sensibilitat política i humanitària. O sia que el món és cada dia més petit: hem decidit que una bona part d'aquest món no existeix.