Un pot estar més o menys d'acord amb les paraules que el rei dirigeix la Nit de Nadal, però el seu discurs respon a un plantejament espanyol, borbònic, homogeneïtzadors i sense cap casta de taca pel que fa a vel·leïtats ideològiques. El discurs del rei, en el qual defensa «Espanya», és clar, perquè, a la seva manera, és un discurs patriòtic, més que un discurs de Nadal.
Allò que no s'entén, però, és que Matas faci un discurs de Cap d'Any en el qual no hi hagi ni patriotisme ni cap casta de sentiment, relacionat amb les festes. En aquest sentit, a Matas sembla faltar-li un poc de vida, trepitjar de peus a terra i saber exactament a quina terra es troba. Allò que seria normal és que defensàs els interessos dels illencs, que els animàs, que reconegués d'una manera objectiva allò que s'està fent, però també allò que queda per fer. Sobretot, però, que marcàs un horitzó clar de futur, en el qual es veiés cap a on es vol anar, sense voler fer llàstima, ni haver de parlar dels «pobrets», ni dels que ho passen malament aquestes festes. Aquesta terra no necessita llàstimes, sinó idees, convenciments, il·lusió, maneres noves de fer política, autenticitat, honestedat. Si el rei es referí al problema basc com un problema «espanyol», Matas, com a mínim, hauria de fer alguna referència a allò que ha estat l'escàndol nacional a Mallorca, com és el cas Cañellas. Al final, es nota una manca de valentia feresta i una incapacitat absoluta per no mostrar el llautó. Això és el que tenim, per això ho estimam poc.
