Fa temps que tenim un costum nou importat del Nord i Centre
d'Europa, que acompanya la teringa d'objectes estètics nadalencs.
Però es produeixen circumstàncies estranyes com a conseqüència del
llunyà dels orígens del costum de decorar un arbre tallat del bosc
vora una xemeneia per Nadal: 1. La vegetació dels països freds i
humits d'Europa no té, com aquí, limitacions per l'aigua, i les
soques creixen prop unes de les altres, el que fa que la
competència entre els arbres sigui per la llum, i cresquin drets i
en forma piramidal. En els nostres boscos la separació és major i
els arbres competeixen per l'aigua, per la qual cosa les formes són
rodonenques, de semblança clara i amb troncs no gaire drets.
2. La irregularitat i la sequera que caracteritzen el nostra
clima fa als ecosistemes que ens envolten d'una gran fragilitat no
compartida pels països d'on hem importat aquests costums. No podem,
com alguns d'ells, anar a cercar un arbre al bosc dels costat.
Volem doncs el que no tenim, arbres de la forma i densitat, però
ens fa coratge que els arrebassin i fessin malbé el nostre fràgil
paisatge. Ho hem de fer i és potser sense que sigui antiecològic si
no ho tenim, ho hem de criar i és per això que quan comprem un
arbre de Nadal hem d'exigir que sigui de viver, amb arrel o sense,
però criat a posta.
Hi ha una altra possibilitat encara millor. Quan es fan
reforestacions en terrenys pelats de clima mediterrani, una de les
tècniques més extenses perquè la reconstrucció d'un bosc en entorns
tan fràgils com els nostres, sigui tan ràpida com sigui possible,
és la de sembrar pins molt més estrets del natural, ja que així es
protegeixen uns als altres els primers anys. Quan han passat 10 o
15 anys com que estan junts solen tenir formes estètiques adients
per a Nadal, però en sobren i s'han de clarejar, o sigui se n'ha de
tallar una part. Són massa joves per ser utilitzats per la fusta.
Una bona sortida per finançar aquestes tasques és la de vendre'ls
com a arbres de Nadal, i és clar, no tenen arrel ni importa.
A Balears, com que als terrenys desforestats no els sols quedar
gaire sòl fèrtil per culpa de l'erosió que han produït anys i anys
d'incendis i abús ramader, normalment no es pot reforestar amb
tanta densitat, i els arbres d'aquesta procedència són més escassos
que a la Península, on aquesta alternativa és més habitual. En
qualsevol cas, un pi de procedència certificada i controlada és
també una bona possibilitat com a arbre de Nadal, és més, és la
millor opció perquè ajuda a finançar les cares i necessàries
tasques de cura dels nostres boscs.
En qualsevol dels dos casos, el que és important per triar un
arbre de Nadal és el control de la procedència, no si té arrel o
no, això és sols màrqueting enganyós, i no té res a veure amb
l'ecologia. No és antiecològic tenir un arbre de Nadal, si es tria
bé. Demanem que sigui de procedència controlada o de viver, tengui
o no arrel. Si no ens ho poden certificar, el que té arrel és una
garantia. Si no és així no l'hem de comprar.
B. Pons, delegat Col·legi d'Enginyers de
Monts de les Balears
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.