Manuel Ferrer, el jove portaveu del Govern i conseller d'Educació, Cultura i Esports, ha acabat per decebre les expectatives que molta de gent s'havia fet sobre les seves capacitats autolesives. Feis memòria, si no ho creieu. Quant de temps fa que de la seva boca no surten les declaracions que el conduïren a la celebritat. La inaugural disquisició sobre els castellers i la cultura mallorquina; les poc acollidores perspectives que presenta el Museu de Mallorca per a una obra d'art; i l'elevació del seu rang al de ministres són només uns pocs exemples d'aquell Ferrer que feia les delícies dels periodistes i dels lectors de premsa. Però amb dos anys d'exercici, la imatge de Ferrer comença a canviar per a bé seu i del Govern. Feis un esforç. En els darrers sis mesos, en quantes ocasions l'heu vist trabucar el carro? N'hi ha que expliquen aquesta maduració per allò de quan vegis les barbes del teu col·lega Miguel Àngel Rodríguez afaitar...; uns altres consideren que el clima d'irritació preelectoral ha fet innecessàries les seves bel·licoses al·locucions, perquè d'això ja s'encarreguen els líders del partit; un servidor s'estima més pensar que, en contra del que és habitual, Manuel Ferrer ha madurat amb l'exercici del càrrec i ha guanyat en respecte a si mateix i en respecte als altres. A més a més, estic segur que aquesta és la impressió més general entre la gent.
L'ofici del senyor Ferrer no és gaire fàcil i, per ventura, el que l'ha perdut en ocasions ha estat voler-lo exercir una mica més enllà del que li és exigible. Tenc la sensació que, davant una pregunta, Manuel Ferrer preferia tirar-se a la piscina sense mirar si hi havia aigua que proferir un discret «el Govern balear encara no s'ha format una opinió sobre aquest tema». Aquesta conducta li va valer que la canallesca li dedicàs el carinyós apel·latiu de Manolito el Valent. Ara m'agradaria que el portaveu no em fes quedar malament després d'haver-li dedicat aquests elogis. Si he de dir la veritat, quan divendres li vaig sentir no sé què sobre els parents dels governants i els càrrecs a l'administració de la Comunitat Autònoma, vaig estar a punt de no escriure aquest article. I feia temps que en tenia la intenció.
