Nacionalitat històrica

TW
0

El concepte de nacionalitat històrica és susceptible de múltiples accepcions i definicions, a banda de les que es puguin fer des del vessant estrictament polític o conjuntural. És clar que el concepte de nacionalitat, com el de país o de poble no es pot limitar a la història burocràtica o institucional d'un estat, i molt menys al d'una determinada conjuntura històrica. Negar la identitat d'un país raonant que en un determinat període no aconseguí un determinat llistó d'autogovern, suposa alimentar una visió historicista i anacrònica de la història. La identitat, allò que un individu o una societat és en el que és essencial, no depèn d'un període de la seva vida, sinó del tot, de la capacitat que té de definir-se i de manifestar-se com a tal.

Plantar cara al concepte de nacionalitat històrica suposa tenir la valentia d'haver d'admetre que a les Balears no existeix una única nacionalitat, tot i que l'Administració de l'Estat ens contempla com un ens indivisible i uniforme. Però també la gosadia d'assumir que el sentiment nacional, de saber-nos integrants d'un poble, d'una cultura, d'una evolució en el temps, vol dir que la història està de la nostra part, tot sabent que persisteixen en la nostra societat comportaments socials i polítics que impedeixen que aquest sentiment es manifesti i s'expliciti políticament. Allò que ens impedeix ser qui som, continuam sent nosaltres mateixos.