Era molt jove i molt òrfena quan un vigilant de residència on vivia la va sorprendre adelitant-se en la netedat del seu propi cos: «Myriam, amaga la teva ànima». Aleshores, s'adonà que la seva ànima passava a través del seu sexe i que la manera més natural de presentar-se i de superar els moments més difícils de la vida era la sensualitat. És molt probable que aquell mateix instant, i sense saber-ho, fóra el bateig d'una mística sobre el mestissatge: el seu cos com a punt de trobada entre un egipci i una pianista txeca. Aquesta atracció cap al costat més sagrat i més religiós de l'erotisme, que li féu admirar l'ambivalència eròtica del dolor/plaer incrustat en la cara extasiada d'algunes verges, va esdevenir fatal. Sortosament fatal. Myriam va descobrir, un don dia, que veure algú pel carrer mossegant qualsevol fruita amb fruïció i sense pudor, li produïa una fascinació molt mediterrània: allò era la sal de la vida, però també l'esperança de viure mateixa. Així, la seva pell i el seu sexe van anar trufant-se d'una filosofia que no era altra que la reivindicació del seu cos i, sobretot, de la seva ment femenina. Va penjar un diamant del seu melic i una fugaç llampada en el mirall va precedir el naixement d'una dansa del ventre tan punyent i poètica com la seva nuesa. Va posar lletra pròpia al propi mestissatge i va explorar, a cavall de ritmes orientals i occidentals i no sense certa dosi de rubor murri, aquest ventall de paisatges que és el miratge de l'amor. I ho va fer amb tanta noblesa que esdevingué la musa d'Alain Tunner, cineasta suís que la convertiria en la protagonista d'Una llama en mi corazón i El diario de Lady M., on Myriam Mézierès només havia de deixar lliure el remolí de pulsions eròtiques que li inspirava el melic. Precisament, en un petit teatre de Barcelona anomenat Melic, va estrenar el seu espectacle de cabaret eròtic Estranya fruita, una exhibició integral del seu cos. Un cos amb tanta imaginació i tanta història que refusa qualsevol dels tòpics més mòrbids de l'strip-tease, començant per la roba íntima femenina i acabant per la provocació sense intel·ligència. Tal com així va presentar aquest espectacle el gener passat en el I Festival Agroeròtic de l'Alcúdia (la Ribera Alta). Allà, en un antic i fred Magatzem d'Adobs ple de gom a gom es va ficar en l'ànima de la gent, sempre a través del sexe: «Heu vingut a veure una dona correcta?». La nit de dimecres passat, en la Sala de Cultura de la dita població valenciana i en el marc de la segona edició de l'esmentat festival, Myriam Mézières va tornar a explicar els per quès del seu erotisme ingenu i ple d'intencions en un col·loqui posterior a la projecció d'El diario de Lady M.: «He de donar sortida a totes les energies que corren pel meu cos». I va anunciar que la resposta del públic en el seu espectacle, el gener de l'any passat, l'havia sobtat tan gratament que ja prepara un guió cinematogràfic molt real on compara aquesta resposta amb la resposta barroera que tingué després en una altra sala molt més urbana i suposadament més cosmopolita. Escoltar Mézierès és tan suggestiu com el moviment dels seus malucs: segons ella mateixa, l'única manera com sap obrir-se al món i comunicar-s'hi. És allí on es concentra tot el seu sentiment esdevingut per sempre art de culte. Quan se li pregunta d'on és, ella diu que una inquisició tan metafísica només la pot respondre des de l'honestedat més profunda: «D'una maleta». Estranya fruita, però també neta, espiritual i, sobretot, misteriosa. Poesia en estat pur.