En democràcia, res no pot suplir el vot, que és el que sempre té
la darrera paraula. Però el vot no és l'única via legítima de
manifestació de la voluntat popular, que sovint ha de triar altres
camins per ampliar-lo, matisar-lo, reforçar-lo o, simplement, per
fer-se present en circumstàncies especialment significatives. Els
governants, si realment són dignes d'ocupar el lloc que ocupen, han
de ser sensibles a totes aquestes manifestacions de la voluntat
popular. El contrari seria interpretar el vot com un xec en blanc.
I per aquest camí es degrada la mateixa essència de la
democràcia.
Ningú no pot ignorar, a partir d'ahir vespre, que moltes
voluntats s'expressaren en la mateixa direcció. I no val dir que
tots hi anam, en aquesta direcció, perquè els fets ho contradiuen.
Per ventura alguns membres del Govern s'han volgut curar en salut,
fent tota casta de declaracions sobre el sentit de la manifestació
d'ahir, fins i tot sobre la possible coincidència de base amb
l'esperit que la movia. També s'ha arribat a valorar de manera
relativament positiva: com un referent que s'haurà de tenir en
compte en el futur. Així i tot, les contradiccions i les
ambigüitats "per no parlar d'algunes bajanades" no han aconseguit
desvirtuar l'argument essencial de la mobilització popular. Tothom
sabia molt bé per què era al carrer, i qui hi havia i qui no hi
podia ser. La marxa, molt civilitzada "alguns trobaven que era
massa silenciosa", esclatà renouerament en passar per davant el
Círculo, o sia el Parlament, perquè és l'escenari on el partit en
el govern no ha volgut estar a l'altura de la proclama que el molt
honorable Jaume Matas havia fet aquest estiu, en sortir de
l'audiència amb el rei. A les persones no se les pot entretenir amb
quatre jocs de mans, perquè finalment els fets s'imposen per damunt
de les paraules i permeten una lectura molt més clara. Seria un
error interpretar la clamorosa siulada al Parlament com una crítica
generalitzada a la classe política, entre d'altres coses perquè
aquesta manifestació també ha servit per passar llista als
polítics, perquè molta gent comprengui que no es pot continuar
parlant dels polítics com si tots fossin iguals i com si tots
defensassin els mateixos interessos. En tot cas, n'hi ha uns de més
iguals que els altres, com deia l'inoblidable Jaume Perich. I en
aquests moments, quan era necessari que alguns governants nostres
comprenguessin que no es pot enredar més la gent, hi ha uns
polítics que s'han decantat clarament per una opció, i uns altres
han elegit l'altra via. Ningú no vol fer bons i dolents, però un
mínim esperit crític obliga a llegir aquesta manifestació "i tot el
que ha ocorregut durant la seva gestació" com una contribució molt
valuosa a l'aclariment del panorama. És obvi que avui les coses
estan més clares que no a darreries d'estiu.
Però la crítica, l'exercici responsable de les llibertats, no ha
de conduir a plantejaments macabeus ni a criminalitzar per principi
determinades actituds. En l'acte d'ahir, va desentonar "per ser
suaus" el símil emprat per l'expresident del GOB, el senyor
Francesc Avellà, quan va dir que l'assistència a la manifestació
d'un diputat o alt càrrec del Partit Popular hauria equivalgut a
l'encapçalament per Augusto Pinochet d'una manifestació pro drets
humans. La desmesurada demagògia del símil no necessita cap
comentari, i un servidor, com a manifestant, me'n vull desvincular
rotundament.
Crec que varen ser les úniques paraules, gestos o actituds que
varen desmerèixer d'aquest gran acte de civisme que fou la
manifestació d'ahir. És una llàstima que alguns conciutadans
nostres, especialment distingits, no la vessin passar tota, ni que
fos des de darrere una persiana, ja que podria donar-se el cas que
els n'arribàs una versió aigualida. I crec humilment que, per al bé
de tots, també per al bé del futur, la manifestació hauria de ser
llegida i interpretada correctament, en tota la seva magnitud: com
el clam d'una Mallorca que no vol seguir abocada a l'actual procés
d'autodestrucció.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.