La setmana passada i des d'aquestes mateixes pàgines, el conseller d'Educació, Cultura i Esports ens feia arribar les seves reflexions sobre educació i societat de la informació. En essència les reflexions del conseller incidien en el fet que el sistema escolar ha de respondre a les noves exigències que planteja per a les persones la societat de la informació o, més ben dit, la societat del coneixement. És ben bo d'entendre que, per exemple, aquests requeriments no són els mateixos en una societat agrària que en una societat industrial i, per descomptat, els d'aquesta són una ínfima part dels que apareixen, dia a dia, com a indispensables en els nous escenaris que es configuren. Acabaven les reflexions del conseller dient que el valor del coneixement ha de ser revalorat, que l'educació és una tasca de tots i que tots ens de conjuntar perquè així sigui.
Mogut per aquestes reflexions avui els volia parlar d'una experiència que ja està marxa a la UIB. Els alumnes que estiguin matriculats en una de les assignatures que formen part del projecte anomenat Campus Extens tenen al seu abast la possibilitat d'emprar Internet com una eina més en les seves tasques formatives. Cada una d'aquestes assignatures disposa d'una pàgina web específica, a la qual només hi poden acceder aquells estudiants que hi estiguin matriculats. En cada una d'aquestes pàgines hi poden trobar materials relacionats amb els continguts de l'assignatura, poden fer servir el correu electrònic per comunicar-se amb el professor i qualsevol dels seus companys i també hi ha un tauler d'anuncis on els alumnes poden fer públiques les seves opinions i reflexions relacionades amb tot allò que tengui a veure amb l'assignatura. Els he de confesar que, pel que fa a l'assignatura enquadrada en aquest projecte i que tenc al meu càrrec, de tots els elements que integren aquesta web, sense cap casta de dubte, el tauler d'anuncis és el més interessant de tots, fins al punt que no em puc estar de mirar cada vespre abans d'anar a dormir els nous missatges que hi han anat posant els alumnes.
Tot i que encara una part significativa dels estudiants matriculats tenen dificultats per poder accedir a Internet, malgrat les sempre insuficients facilitats que se'ls intenta donar, l'experiència està resultant "fins al moment" una de les més enriquidores d'entre aquelles en què m'he vist involucrat en els ja molts anys de tasca docent. Els puc assegurar que, com mai, els alumnes manifesten les seves opinions i contribueixen que l'aprenentatge associat a la matèria sigui un procés viu, com donen fe els més de tres-cents missatges que ja han estat publicats en aquest tauler. És així que la classe setmanal del dijous "de dues a quatre" es converteix en una trobada presencial d'un grup de persones que han estat en contacte virtual durant la resta de la setmana i que serveix per analitzar allò que s'ha anat destapant en el tauler i, a la vegada, per encetar nous temes que, pel seu torn, es convertiran en els objectius dels missatges de la setmana següent i així successivament.
Arribats aquí algú podria començar a mostrar signes de greu preocupació per la casta d'assignatures que feim a la UIB, ja que si totes són com aquesta on només es discuteix i reflexiona... De fet, l'assignatura en qüestió té per objectiu justament proporcionar un fòrum de debat sobre l'impacte social de les tecnologies amb un apartat especial dedicat a l'anàlisi de la confrontació entre cultura i tecnologia. D'aquesta manera hom intenta fer servir la tecnologia com un vehicle d'enriquiment cultural. Crec que hi ha pocs dubtes sobre la conveniència i oportunitat de tractar aquests temes avui en dia, especialment si es té en compte que la cultura i el coneixement han estat des de sempre condicionats per la tecnologia disponible per a la seva transmissió i emmagatzemament.
Els contava tot això per bravejar una mica tot mostrant com des de la UIB ja s'estan realitzant experiències serioses "amb totes les limitacions que vulgueu" d'incorporació plena, tant dels estudiants com dels mateixos professors, als condicionants de la societat del coneixement. Honradament, els he de confessar que trob que no hem fet gaire prest per posar en marxa aquest profecte, fruit de llargues reflexions i discussions, Per consegüent, crec que ens hem de felicitar per les reflexions del conseller, molt necessàries per tal de millorar les pèssimes condicions en què es troba el sistema escolar. Però no quedaria a pler si no els digués que convé deixar la festa grossa "o menuda" per a aquell dia en què aquestes reflexions es vegin materialitzades en tot un seguit d'actuacions concretes i efectives i amb una definició clara i precisa dels objectius a aconseguir. No crec que ens puguem permetre el luxe de no fer-ho prest. Tot d'una.
