Bona l'ha organitzada Jordi Pujol amb les seves declaracions on afirmava que Catalunya és una nació, i que Espanya no és una nació. De contestacions n'hi ha hagut de tots colors, des dels socialistes catalans que diuen que totes dues entitats territorials són nació, fins a la ja coneguda fórmula de nació de nacions. De fet, el propi President de la Generalitat va matisar en la mateixa entrevista donant un cert contingut afectiu a Espanya que, així no seria simplement un estat, un entramat administratiu i de poder, sinó també una realitat entranyable per mantenir la terminologia a l'ús. Sigui com sigui, el problema subjacent continua bategant sense solució. Per als nacionalistes bascs, gallecs, catalans o balears, aquests, àmbits amb certs problemes de definició territorial sigui Navarra, sigui la qüestió dels Països Catalans, són la seva nació. Espanya històricament no és l'estat nascut de la unió o convergència de les diferents nacions existents. Espanya és l'estat fet per la nació més poderosa de les existents, la més potent demogràficament i econòmicament, la més gran geogràficament; la nació castellana. Fins els reis catòlics els reis seran de Castella no d'Espanya, essent la corona l'unic lligant real entre els territoris de la confederació catalano-aragonesa i la corona castellana. No serà fins la guerra de successió i la derrota catalana que es produirà l'abolició del nostre incipient estat, i la seva substitució per l'entramat castellà, en això fonamentalment consistia la nova planta de 1715 per a les Balears, en la imposició per la força de les armes de l'estructura castellana. És a dir, Castella tenia també un incipient estat que va ser de sobte l'estat de l'altre regne peninsular i insular sense que es produís la seva transformació per adaptar-se a aquest important canvi. I a partir d'ençà, aquest ens estatal es fixarà com a objectiu la cohesió nacional de tot el seu marc d'influència, cohesió al voltant de la identitat castellana que es transformarà en espanyola.

El temps i l'acció simbòlica faran la resta. Produint-se la desaparició del mot Castellà com a referent del conjunt de territoris que es trobaven sota el regne anomenat de Castella. Poc importa que els asturians hagin estat durant molts d'anys membres del regne de castellà, i en aquesta mesura castellans, ara la seva definició nacional és l'espanyola. Per tant, a diferència de Gran Bretanya on existeix un nom identificatiu per al conjunt, i un nom per a la part més dominant: Anglaterra. A l'estat espanyol resulta que el nom és el mateix per al conjunt i per a la part. La incorporació de la nació catalana no va ser la conseqüència d'un pacte i acord entre dues nacions, sinó el sotmetiment d'una a una altra. I Catalunya o Balears, juntes o separades, poden ser nació per elles mateixes i a la vegada parts de la nació espanyola. Si ens demanen quina és la nostra nació, la nostra contestació haurà de ser que no tenim una nació sinó dues. Se pot ser figa i rem a la vegada, o això és pura demagògia. Certament, hi ha balears que viuen de manera no conflictiva la seva pertinença a l'estat espanyol. Ara bé, aquesta no conflictivitat no és fruit de la inconsciència, l'alienació i el desconeixement? Com se pot viure sense conflictivitat quan la llengua de la nació poderosa és obligatòria i la llengua de la nació mionoritzada és un simple dret? No crea això nacions de primera i nacions de segona, o millor dit nacions de regional? Aquí rau, precisament la font de la problemàtica l'estat espanyol no s'ha reconvertit, com de vegades se pretén argumentar sigui conscientment o inconscient, en l'estat de totes les nacions, continua carregat del component castellà, aquesta continua essent la marca patrocinadora, per emprar argot comercial. Podem parlar dels alemanys que s'instal·len a les nostres Illes, i no seré jo qui negui la importància i implicacions d'aquest fet, tanmateix la nostra personalitat nacional per qui està amenaçada avui per avui és per la identitat castellana en sentit històric.

Així doncs, Espanya si inclou Catalunya i Balears no és una nació, tot i que hi hagi un antic projecte del nacionalisme que en deim espanyol però que podem baratar per castellà que intenta que Espanya amb Catalunya i Balears sigui nació, cosa que implica la pèrdua de la nostra identitat, i això és allò que ho fa inacceptable per a nosaltres.